Per la dignitat de l’ensenyament en valencià

  • La gran festa pel valencià va comptar amb manifestacions de cultura popular d’arreu del País Valencià: muixerangues, gegants i cabuts, colles de dolçaines i tabals.
  • Escola Valenciana demana que Ajuntaments, Consells Escolars, entitats, sindicats i partits polítics s’adherisquen al Manifest ‘L’escola ens dignifica. Sí al valencià’.
    Hui dissabte, sota la consigna “L’educació ens dignifica. Sí al valencià”, milers de persones han omplit de gom a gom la Plaça de la Mare de Déu de València per expressar amb Escola Valenciana el seu suport i la seua solidaritat vers l’ensenyament en valencià i les comunitats educatives. Una festa multitudinària ha sigut la resposta d’Escola Valenciana als intents de desacreditació de la professionalitat dels docents per part d’alguns partits polítics, que no s’estimen gens la llengua ni el model d’ensenyament que forma una ciutadania participativa, crítica, igualitària i plurilingüe.

    La festa per l’ensenyament en valencià va ser la festa per la dignitat. Per la dignitat de les xiquetes i els xiquets. Per la dignitat de les famílies. Per la dignitat de l’ofici d’educar. Per la dignitat d’una societat que aspira a ser més lliure, més autocrítica, més habitable. Van ser milers de persones les que es van acostar al cap i casal per fer valdre el model educatiu que va nàixer al caliu de l’ensenyament en valencià i amb la implicació de les comunitats educatives.

    Una gran festa per la dignitat d’ensenyar

    Si hi ha un tret que ens identifica és la diversitat. Per a Escola Valenciana és important palesar la cohesió social i territorial en cadascuna de les activitats que promou. L’èxit d’aquesta convocatòria massiva s’ha degut a la implicació de les comunitats educatives, les Coordinadores Comarcals, les més de 140 entitats, sindicats i partits polítics, i també a l’àmplia representació de cultura popular que van vindre d’arreu del País Valencià per sumar-se i defensar l’escola pública, de qualitat i en valencià.

    Des de les 16’30 hores, els Nanos i gegants La Salpassa d’Alacant (l’Alacantí), els dolçainers El Coll de la Mola (la Plana), els Gegants i Cabuts i els dolçainers de Benetússer (Horta Sud), la colla cultural l’Esportí de Beniarrés (l’Alcoià) i els Cabets de l’EPA d’Ontinyent (la Vall d’Albaida) van vestir de color la Plaça de la Mare de Déu amb música i balls.

    Poc després, la periodista Amàlia Garrigós i el director artístic Francesc Burgos ‘El Triangulista’ van donar la benvinguda als assistents a la gran festa pel valencià: «En aquesta jornada lúdica i reivindicativa volem fer valdre l’estima col·lectiva cap al valencià i la tasca dels docents, de les mares i els pares, de l’alumnat. Perquè sou totes i tots vosaltres els que feu possible el present i el futur de l’escola en valencià». En aquest marc, Escola Valenciana va donar el tret d’eixida de les Trobades d’Escoles en Valencià, que enguany retran homenatge a l’escriptor suecà, Joan Fuster, sota el lema ‘Nosaltres, pel valencià’.

    Per descomptat, Dani Miquel va oferir un espectacle divertit i va delectar a grans i menuts. El cantacançons ha posat música a la infància de tantes xiquetes i tants xiquets i, ara com ara, és un referent per a moltes generacions. Dani Miquel va acomiadar el concert amb una cançó que ha esdevingut icònica: ‘Parla valencià’.

    Francesc Burgos i Amàlia Garrigós van convidar a l’escenari els representants de les entitats, sindicats i partits polítics que han donat suport a Escola Valenciana en aquesta gran concentració. Calia fer visible la suma d’energies, que recull la pàgina https://edu.escolavalenciana.org/, amb l’objectiu d’afavorir l’ús del valencià en la nostra societat.

    Per la seua banda, el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, i la presidenta de la Coordinadora d’Alumnes, Professorat, Pares i Mares per l’ensenyament Públic en Valencià, Laura Font, van fer una lectura enèrgica del Manifest ‘L’educació ens dignifica. Sí al valencià’.

    Ens van deixar frases tan contundents com aquestes: «Les comunitats educatives són els pilars mestres de la nostra societat. Malauradament, han sigut objecte de difamacions injustes i infundades de partits polítics i entitats que no fan servir raonaments pedagògics ni científics. Únicament pretenen fer trontollar el prestigi social i la llarga trajectòria d’èxit d’unes comunitats educatives que ajuden a construir el futur de generacions de xiquets i xiquetes. Aquesta construcció s’està fent amb treball en equip, amb convivència participativa i democràtica, amb grans dosis d’implicació i un rumb compartit gràcies a un debat pedagògic constant». És important seguir avançant i no aturar el camí cap a la igualtat lingüística.

    En les seues intervencions, Amàlia Garrigós i Francesc Burgos van saber expressar amb eloqüència les reivindicacions d’Escola Valenciana, a vegades amb vivesa i emoció, a vegades en clau d’humor. Tots dos van acaronar amb paraules un públic àvid per celebrar la dignitat de l’escola en valencià i atresorar en la memòria aquests moments.

    El model educatiu que proposa Escola Valenciana

    El model d’ensenyament d’Escola Valenciana és hereu dels moviments de renovació pedagògica, un model plurilingüe en el qual el valencià és la llavor d’aprenentatge d’altres llengües, a partir de les metodologies lingüístiques que han esdevingut els fonaments, des de fa dècades, d’un model d’èxit. Escola valenciana impulsa els programes òptims recomanats per les universitats.

    Aquest model d’educació s’alimenta de la solidaritat i de la igualtat, de l’educació en valors socials, de l’educació que atén la diversitat, de l’educació científica i experimental. Es basa en l’educació que germina amb el debat del pensament lliure, l’educació inclusiva i la coeducació.

    Entre aplaudiments, la música de les colles de dolçainers i tabaleters es va obrir camí per incitar les figures de les nou muixerangues. I es van elevar. Amb el sentiment de germanor i confiança es van enlairar entre el públic. La Muixeranga de la Plana, la Muixeranga d’Alacant, la Muixeranga La Torrentina, la Jove Muixeranga de València, la Muixeranga La Socarrà de Xàtiva, la Muixaranga Penyeta Blanca de Cocentaina, la Muixeranga de la Marina Alta, la Muixeranga de la Safor i el Ball de Locos de l’Olleria. Totes ensems. Un espectacle visual mereixedor de la sincera ovació dels assistents. Una visió privilegiada i encisadora de la cultura del País Valencià, de nord a sud, esmolant la distància amb la complicitat de la cooperació.

    De forma simultània, es desplegà una pancarta gegant en la qual es podia llegir: ‘Sí al valencià’. I la composició quedà perfecta: les nou muixerangues enfilades en les torres, els dolçainers i tabaleters fent sonar els instruments; de fons, els gegants i cabets, el públic emocionat i la pancarta planejant sobre els caps. Un final de lectura del Manifest apoteòsic.

    Fins a tres figures coordinades van desenvolupar les muixerangues i, com a cloenda d’aquesta gran festa per la dignitat de l’ensenyament en valencià, el grup alzireny La Fúmiga desnugà el ritme frenètic dels seus acords per arrodonir la vetllada.