Ferran Zurriaga: «Nosaltres vam introduir el valencià a partir de l’expressió emotiva de la llengua»

Ferran Zurriaga i Agustí va nàixer en 1938 a Olocau. Aquest mestre de conviccions profundes, prompte s’adona dels avantatges de treballar en grup, de centrar l’educació en les xiquetes i els xiquets, d’ensenyar-los el goig per la literatura. L’alumnat ha jugat amb ell a aprendre des de la cooperació i la solidaritat. Hom podria pensar que aquest mestre és, en realitat, un humanista, que ha solcat el coneixement entre els infants a través de la curiositat, i en la mesura dels possibles, ha posat en pràctica els les aportacions del mestre francés Celestin Freinet, en les escoles on ha exercit de docent amb passió.

Escola Valenciana ha atorgat a Ferran Zurriaga el Guardó ‘Josep Vicent Garcia’ a la Trajectòria Individual en els Premis anuals ‘Intentant la llibertat’, que se celebraran el dissabte 17 de novembre a Sant Pau d’Albocàsser en el marc de la XVIa Nit. En Sembra hem volgut conversar amb ell.

– Durant 40 anys, vostè ha sigut mestre i ha pogut ensenyar en diferents àrees del coneixement. Quina eina pedagògica qualificaria vostè d’indispensable per exercir l’ofici d’ensenyar?
– La passió d’ensenyar. Dius 40 anys i no, en tinc 80 i continue sent mestre.

– Aleshores, vostè es un d’aquests mestres que ensenyen des del cor.
– Sí, parle de l’entrega total i deixar una perspectiva de futur, d’esperança en l’alumnat i en la gent amb què tractes. Meravellar-los amb allò que es fa i amb el treball.

– Vostè és una persona compromesa en la renovació educativa. No debades, ha tractat de recuperar el llegat de Célestin Freinet. Quines característiques defineixen “l’educació amb el treball”?
– Freinet el que busca és trobar uns camins naturals perquè tots puguen reeixir en el seu treball a l’escola. Freinet el que aporta és donar la paraula a l’infant i, a partir de la paraula de l’infant, construir la seua personalitat en grup, cooperativament amb altres, no isolat, no a través de la relació mestre-alumne, sinó amb la relació grup-mestre-entorn-alumnes-pares, tots junts, cooperativament. Jo pense que ací està la clau del moviment Freinet, un moviment que no es tanca en sí mateix sinó que evoluciona.

Freinet és el primer mestre d’escola que crea un moviment pedagògic en l’Europa del segle XX. I això és una de les causes que ens va captivar a nosaltres, un grup de mestres que havíem estudiat en la normal dels anys 50 i 60 i sabíem que aquella formació que ens havien donat ens servia de molt poc. No ens havien format, ens havien fet estudiar coses des de l’educació de prínceps, però la pedagogia moderna com les teories psicopedagògiques dels infants no ens havien arribat. Conscients d’això, casualment, ens trobaren un dia en Lo Rat Penat Carme Miquel, Pilar Calatayud, Joan Tortajada… i vàrem començar a dir que havíem de saber més coses. I vam descobrir que hi havia un moviment francés de l’Escola Moderna que el dirigia Freinet i trobàrem que allò era el que nosaltres buscàvem. Un dia, imprimint coses en Lo Rat Penat, va aparéixer Enric i Soler i Godes s’ho veu i diu “Això és Freinet”. És una casualitat o és un goig que els dos moviments que intentaren construir una escola en valencià, el moviment dels anys 30 de Carles Salvador, Soler i Godes, etc., i el moviment nostre, dels anys 60, coincidírem en què el mètode pedagògic que ens anava a servir era el del mestre Freinet, el de l’expressió lliure, el de partir del text dels infants per a crear passió per la llengua que anàvem a ensenyar-los. Això fou una sort per a nosaltres, una sort per als infants valencians i una sort per a l’evolució de l’escola valenciana.

– La Pedagogia Freinet se centra en l’alumne i fa valdre les seues potencialitats. Al meu parer, es tracta d’una educació humana, que difumina la figura de poder que pot representar un mestre, a fi d’oferir una relació més igualitària, un tracte més proper. En què es diferencia el procés d’aprenentatge de l’escola popular i el de l’escola tradicional?
– Aïlla el mestre i aïlla l’alumne. El mestre no pot estar aïllat, ha d’estar cooperant amb altres mestres, compartint amb els teòrics i amb els estudiosos per avançar en el seu procés d’educació. Els infants tampoc no poden estar isolats. El nostre alumne treballa en grup i pensem que és en grup on l’alumne aprén i troba mecanismes d’aprenentatge que moltes vegades isolat no en trobaria. Ací està la clau: la cooperació. Mestres, alumnes, entorn…

– Quina és l’herència de l’Escola Moderna en l’escola actual?
– Com diu Farncesc Ibernón, el director d’una revista de quaderns de pedagogia i de l’editorial Graó: “De la cuina de Freinet hi ha molt en qualsevol escola i si vas als parbulistes, els racons, els tallers, les pràctiques, l’organització assembleària, la recerca de plans de treball, el treball en grup, la dinàmica de grup… Tot això és Freinet encara que quan mires les bibliografies no hi apareix”.

– En aquesta entrevista no podia faltar una pregunta sobre laïcitat en l’escola. Ara com ara, i amb la LOMCE encara vigent, trobem que la religió és una matèria més que s’estudia en l’escola pública d’un estat laic. Vostè creu que hem avançat?
– No hem avançat. I seguim amb la tara de la religió a les escoles. Nosaltres sempre hem sigut laïcistes, sempre, respectant tots els credos. De fet, si mires el moviment Freinet en l’època de la clandestinitat, el més xocant és que tots els seminaris i congressos que féiem estigueren en el 67 en el seminari de Montcada, en el 68 en el seminari d’Oviedo. Som laïcistes perquè pensem que la religió està fora del saber científic. La cooperativa Freinet s’anomena cooperativa d’ensenyament laic. Laïcistes foren els mestres republicans com Soler i Godes o Carles Salvador, que era un catòlic practicant i respectava esta vessant.

– Les idees de renovació pedagògica continuen sent, precisament això, idees de renovació pedagògica, tot i que han passat més de 100 anys des que foren postulades?
– L’escola nova europea fou una potència gran d’estes teories. Hi ha una sèrie de personalitats dins d’esta corrent com Freinet, Anton Makárenko, Alexander Sutherland Neil, que han aportat noves visions d’eixa educació i són els que nosaltres creiem que han de formar la història de la professió de mestre.

– Hem parlat d’elements clau del corrent freinetista: el rebuig a l’obediència cega i a l’autoritarisme, l’aprenentatge des del joc, la cooperació, el laïcisme, l’alumne com a subjecte actiu i participatiu, l’experiència…
– I de l’experimentació. No hi ha una separació entre joc i treball. Nosaltres quan treballem, sovint, estem fent un joc. Recorde treballs infantils d’anar pel poble fent cabanes o poblats. Treballàvem i podíem estar fins a última hora fent esforços i era un joc. Després, en l’aula, si es crea una dinàmica de grup i el treball ha captat l’atenció de l’alumnat, no t’has de preocupar. Acabaran sabent aquella matèria i continuaran la recerca, i això és l’important de les tècniques Freinet.

 

Entrevista completa pròximament en el segon número de la revista d’Escola Valenciana Sembra. Llengua, cultura i país