Escola Valenciana demana al govern espanyol la derogació de la LOMCE, la competència lingüística i l’impuls d’un espai comunicatiu audiovisual compartit

Aquest matí representants d’entitats d’arreu de l’Estat que treballen a favor del català, l’aragonés, l’asturià, l’èuscar i el gallec han oferit una roda de premsa al Congrés per a valorar la reunió amb els grups parlamentaris del PSOE, Unidas Podemos, BNG, EHBildu, Esquerra, Junts X Cat, CUP, EAJ-PNV, MÁS MADRID i Compromís.

En la roda de premsa, Escola Valenciana ha demanat al govern espanyol i als i les representants dels grups parlamentaris que han assistit a la reunió mantinguda aquest matí al Congrés la derogació de la LOMCE per condicionar el desenvolupament de les polítiques lingüístiques als diferents territoris. En paraules de Natxo Badenes, president de l’entitat, “és urgent l’elaboració d’una nova llei educativa estatal que contribuesca a enfortir la pluralitat lingüística i que compte amb un consens social ampli de les comunitats educatives, universitats, sindicals i entitats vinculades al món de l’educació”, ha indicat.

Badenes també ha sol·licitat que s’incloga la competència lingüística en les diferents llengües de l’Estat en l’Estatut de la Funció Pública Espanyola, per a les administracions centrals amb implantació en territoris autonòmics. Segons Badenes, “permetria complir les recomanacions del Consell d’Europa pel que fa a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i en l’Administració de Justícia”. A més,  ha insistit en “el compliment de la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries”.

Finalment, des d’Escola Valenciana s’ha demanat que s’impulse un espai comunicatiu audiovisual als territoris que amb llengua i cultura compartida, que garantisca la reciprocitat d’emisions de ràdios i televisions d’À Punt, TV3 i IB3, així com enfortir la col·laboració entre els respectius sectors audiovisuals.

ÉS HORA DE PRENDRE’N COMPROMISOS CONCRETS

Paul Bilbao, Marcos Maceira, Francesc Marco, Natxo Badenese, Laia Maurí, Ruben Pitarch, David Minoves, Inaciu Galan, Ivan Llera i Xuan Pandiella en representació de les entitats KONTSEILUA A MESA POLA NORMALIZACIÓN LINGÜÍSTICA, CIEMEN, INICIATIVA POL ASTURIANU, NOGARA, PLATAFORMA PER LA LLENGUA, ÒMNIUM, ESCOLA VALENCIANA i ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ han oferit una roda de premsa en el Congrés dels Diputats per a valorar les reunions realitzades amb els grups parlamentaris.

En la reunió organitzada durant el matí, hi han acudit representants dels PSOE, Unidas Podemos, BNG, EHBildu, Esquerra, Junts X Cat, CUP, EAJ-PNV, MÁS MADRID i Compromís.

Els representants dels agents socials han recordat, en primer lloc, que, a pesar dels compromisos adquirits en l’àmbit internacional com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i de la cooficialitat en alguns territoris, l’estat espanyol no ha volgut adaptar-se a la diversitat lingüística i s’ha limitat a un reconeixement més teòric que pràctic, i sempre ha partit de la superioritat de l’espanyol a tots els nivells. Aquesta inacció ha sigut causa de l’amenaça constant de regressió per part de certs sectors polítics que s’han intensificat en els últims temps, permet que en l’actualitat es mantinguen legalment coaccions, discriminació i desatenció a ciutadans per pretendre usar la seua llengua pròpia.

Per aquest motiu, recordaren, irromperen a Madrid en plena campanya electoral per a presentar el document de compromisos Pluralidad lingüística: libertad, igualdad y democracia. «Va ser la consqüència d’una reflexió conjunta derivada de la necessitat de posar damunt la taula compromisos polítics concrets que, davant de les amenaces, serviren per a donar seguretat, garanties i ple reconeixement en l’estat a totes les llengües pròpies. Davant de les amenaces hem d’afirmar que cap grup humà és superior a un altre per cap raó, tampoc per raó de llengua, i que és l’estat el que ha d’adaptar-se a aquesta realitat i no a l’inrevés, perquè modifique tot allò necessari per a atendre aquest fet».

Segons els agents socials «un estat ha de ser excloent envers totes les discriminacions siga quina siga la seua raó, també lingüística», per la qual cosa «si de veres es volen avanços en la democràcia i en el reconeixement de drets humans, cal que marque la  diferència amb eixos partits que ataquen la pluralitat i la diferència en totes les formes possibles, també la lingüística. Per tot això, els partits han de prendre compromisos concrets» han afegit. Tal com vam dir fa unes setmanes, «els partits no poden ser mers espectadors davant les amenaces que estan realitzant per a posar en marxa mesures que impossibiliten i retallen/escurcen el dret de viure en les nostres llengües. És el moment d’implicar-s’hi». 

Els agents socials creuen que es donen les condicions adequades per a capgirar tot allò referent a la garantia dels dret lingüístics de la ciutadania. «Per fer-ho vam presentar una proposta amb sis compromisos concrets que poden dur-se a terme des de demà mateix, si realment existeix una voluntat política de construir una societat les bases de la qual siguen la llibertat, la igualtat i la democràcia. És a dir, una societat sustentada en la diversitat lingüística» han afegit. 

A més, els agents socials creuen que els compromisos marcats en la proposta han sigut avalats tant en les Recomanacions del Comité de Ministres com en les del Comité d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en l’últim informe sobre el compliment de la Carta per part de l’estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb el suport de: