Activitats d’anar per casa

Escola Valenciana vol que aquest temps a casa no siga temps desaprofitat. Per això mateix, donada la suspensió de l’activitat escolar, posem a la disposició de totes les Amigues i Amics d’Escola Valenciana un conjunt de recursos didàctics que xiquetes i xiquets poden realitzar des de casa. Portem l’Escola a casa!


Les novetats de hui són:


Cantem ‘La Rebolica‘?

‘La Rebolica’ és la cançó que ens acompanyarà les 20 Trobades d’Escoles en Valencià.

Una cançó que parteix del lema de les Trobades “Arrels de vida, llavors de futur”, i en la qual l’escriptora Gràcia Jiménez, amb la música d’Els Jóvens, també de Sant Vicent del Raspeig, fan un repàs per la cultura popular valenciana i el paper de l’escola i l’ensenyament en valencià té per la normalització de la nostra llengua.


Ballem ‘La Rebolica‘?

Aprofita aquestos dies i aprén a ballar ‘La Rebolica’, la cançó de les Trobades 2020!


Si ja et saps ‘La Rebolica’, ara pots llavar-te les mans amb ella!


Hui 22 de març és el Dia de l’Aigua, ho sabíeu? I per això, vos portem un grapat d’experiments que podeu realitzar amb aigua, a càrrec d’Enric Ramiro:


Coronavirus? COVID-19? Epidèmia? Pandèmia? Amb el coronavirus, tinguem cura! Fem un repàs lingüístic d’actualitat amb Jaume Fullana Mestre:

La CAPPEPV i Escola Valenciana us oferim diàriament l’Activitat Matinera, un recurs pensat per afavorir la continuïtat de les rutines i treballs de xiquetes i xiquets i, també, per ajudar-vos i donar-vos suport en la tasca educativa que habitualment desenvolupen les i els mestres:


Hui posarem en pràctica la nostra creativitat amb Aitana Ferrer, que ens proposa dibuixar un mural #QuedaTACasa per posar al nostre balcó! #EscolaACasa


Alliberem les guies didàctiques del Cinema a l’Escola d’Escola Valenciana!

Cada fitxa didàctica permet treballar la pel·lícula posteriorment i fomentar així el coneixement de diferents aspectes del llenguatge cinematogràfic entre els i les escolars.

Et proposem aquestes pel·lícules:

Recomanades per a Infantil i Primària

Recomanades per a Secundària


Pack Màgic per a quedar-se a casa!
Gaudeix de les pel·lícules de Pack Màgic disponibles al seu canal de youtube:


Escola Valenciana celebra el Dia Mundial de la Poesia (21 de març) amb una Setmana Estellesiana Virtual #EstellésACasa.

Omplirem la xarxa de recursos sobre Estellés fins al 27 de març, dia del traspàs de Vicent Andrés Estellés.

Escola Valenciana posa a la vostra disposició un fum de materials i recursos sobre Estellés! Descobriu les Auques d’Estelles, documentals sobre el poeta i dos contes per a la gent menuda de la casa!


Posem a la teua disposició el llibre 10 de 2, un recull de deu històries d’escriptores i escriptors d’arreu de les comarques valencianes, editat en ocasió dels deu anys del Voluntariat pel Valencià.


Germà Colón

Germà Colón (1928-2020) ha estat un filòleg molt important en la recerca lingüística dins el camp de la Filologia Romànica, i especialment de filologia catalana i occitana o d’etimologia francesa o de lingüística espanyola.

Té una nombrosíssima i acurada bibliografia, per exemple, d’història de la llengua o d’etimologia, especialment de les llengües romàniques esmentades adés, que us recomanem llegir.

Un d’aquests treballs és La llengua catalana en els seus textos (1978, 2 vol.), que recull treballs sobre el català, el denominador comú dels quals és la presència del testimoni escrit. Del qual, us oferim un fragment (concretament de l’escrit titulat «Sobre noms de la llengua: valencià»):

«els escriptors valencians afeccionaven la denominació de llengua valenciana. […] A mida que avança el segle XV, guanya terreny la nomenclatura particularista. A les centúries següents la decadència de les lletres tindrà com a corol·lari un exacerbament de la tendència separatista, tot i que el sentiment d’unitat, més o menys conscient, mai no es perd. Haurà d’arribar el romanticisme i hauran de passar moltes coses perquè un poeta valencià com Vicent W. Querol gosi proclamar que escriu unes Rimas catalanas, i això “con notable extrañeza de muchos de sus paisanos, aunque con estricta propiedad filológica, opuesta al vulgar error que entrañaba la palabra lemosina”, segons l’imparcial judici de Menéndez Pelayo, que sabia ben bé de què parlava.»

Carmelina Sánchez-Cutillas

Carmelina Sánchez-Cutillas (1927-2009) fou una excel·lent escriptora de la generació de poetes valencianes de postguerra, juntament amb Maria Ibars, Matilde Llòria o Maria Beneyto, entre altres.

En el seu vessant poètic destaquen els reculls Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969), Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976) i Llibre d’amic i amada (1980) que suposen un punt de referència ineludible per a les generacions posteriors i que vos recomanem llegir.

Tot aquest prestigi poètic es veu una mica eclipsat per l’èxit de la novel·la Matèria de Bretanya (1976). La novel·la és una reflexió sobre la memòria des d’un punt de vista mitològic, amb una visió de la infantesa i de la seua terra que es arriba amb força al cor dels lectors i que, a hores d’ara, ha tingut més de deu edicions.

A continuació us oferim un fragment d’aquesta novel·la:

«He escrit aquest grapat de fulls perquè volia rescatar, salvar de l’oblit tot un món d’éssers i de coses viscudes. Possiblement la realitat semblarà transfigurada; jo mateixa també estic perdent la condició de testimoni d’uns fets passats, i comence a participar activament en aquest joc de remembrança. Tanmateix, voldria ignorar que els anys morts són irrepetibles, perquè una força sense fronteres m’empenta cor endins un tresor de permanències inalterables.»


Descobreix més sobre Sánchez-Cutillas al nou SEMBRA d’Escola Valenciana (pàgina 25):

Quim Monzó

Quim Monzó (1952) és una de les figures més rellevants i representatives de la literatura catalana contemporània.

Narrador, articulista i traductor, té una extensa obra narrativa ― que us recomanem llegir― entre la qual destaquen les novel·les L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976), Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989), el recull de narrativa breu Vuitanta-sis contes (1999), així com els reculls d’articles El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010). A més, convé destacar que les seues obres s’han traduït a més d’una vintena de llengües.

Tot seguit us oferim un fragment de la narració breu «El conte», inclosa al llibre El perquè de tot plegat (1993):

«A mitja tarda l’home s’asseu a l’escriptori, agafa un full de paper blanc, el fica a la màquina i comença a escriure. La frase inicial li surt de seguida. La segona també. Entre la segona i la tercera dubta uns segons. […] De tant en tant rellegeix el que escriu, ratlla paraules, en canvia l’ordre dins de les frases, elimina paràgrafs, llença fulls sencers a la paperera […]». 

Carme Miquel

Carme Miquel (1945-2019) fou mestra i una de les impulsores de l’ensenyament en valencià fa més de 50 anys, sota els principis de la renovació pedagògica Freinet, cofundadora d’Escola Valenciana i de la CAPPEPV, organitzacions que va presidir entre 1990 i 1994.

Com a escriptora va publicar una trentena de llibres. En aquest sentit, cal destacar les novel·les Aigua en cistella (1998), La mel i la fel (2005) i Mataren el verd (2013); les narracions per a infants i joves Un estiu a la Marina Alta (1970, 2009), Marieta o les bromes d’un rei (1972), La rabosa (1973), Barrets barata rialles (1984), Uns papers en una capsa (1994), La rabosa viatgera (1995), L’amenaça de les grues (2007), Els contes de Marc (2012) i Llum i estel (2014); els assajos per a infants i joves Estimem la nostra llengua (1981), A cau d’orella. Cartes a Roser (1997) i Murmuris i crits. Cartes a Mireia (2003); nombrosos materials didàctics per a diferents nivells educatius i l’assaig Escola i llengua al País Valencià (1976), que us animem a llegir.

Tot seguit us oferim un fragment de l’assaig juvenil A cau d’orella. Cartes a Roser (1997), on explica a la seua filla (i a tots els joves del nostre país), les incògnites i les esperances del món que ens envolta:

«[…] tenim mostres que la idea d’una Espanya imperialista castellanitzadora que tant es va conrear durant el franquisme, encara perviu en alguna institució i entre gent de dins i de fora del País Valencià. Hi ha persones que no entenen que nosaltres vulguem fer un ús normal de la nostra llengua, que simplement visquem en valencià, que és el que som. Es posen nerviosos, ens titllen de maleducats i se senten ofesos […]». 

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (1924-1993) està considerat el poeta valencià més important d’Ausiàs March ençà i un dels més rellevants en el conjunt de la poesia valenciana i de la poesia en llengua catalana.

Autor d’una extensa obra poètica, de més de cent títols, el reconeixement del públic i de la crítica es produeix en la dècada dels setanta a partir de la publicació d’obres com Llibre de meravelles (1971) o els quatre primers volums de la seua Obra Completa (1972, 1974, 1977 i 1978, respectivament). En la dècada dels huitanta s’editen els cinc volums següents de l’Obra Completa (1980, 1981, 1982, 1983, 1986) i, en els noranta, el desé i darrer volum del repertori esmentat o els tres volums del Mural del País Valencià (1996), que us recomanem llegir.

A continuació us oferim un fragment de la «Declaració de principis» del primer volum del Mural del País Valencià (1996):

Amb molt d’amor i castedat també,
amb fosc orgull de marit o d’amant
que, recolzat, mira, estés sobre el llit,
ja satisfet, el cos que més s’estima,
mire el País Valencià on vaig nàixer
—ah carrer Nou de la meua infantesa,
un Burjassot de colomers i pins
i aquella olor de la llenya dels forns—,
on m’he casat i han nascut els meus fills,
i en tinc, un d’ells, dessota aquesta terra.
Afegiré —i també per orgull—
que ací han nascut els meus pares i els pares
seus i els dels seus des de segles i segles.


Preparem amb la mateixa il·lusió les Trobades d’Escoles en Valencià. Però mentre eixe dia arriba, per què no pintem una mica?

També pots descarregar-te aquesta versió i penjar-la al teu balcó!

Aquesta “Ruta Didàctica” està pensada per a utlitzar la cançó popular en valencià com a recurs didàctic per treballar les competències clau, atendre els diferents tipus d’intel·ligències i treballar per projectes i per equips, i potenciar així, l’autonomia, la responsabilitat i l’emprenedoria.

Descarrega’t la Ruta Didàctica, així com les diferents partitures i cançons:


Escola Valenciana presenta el NOU CD de La Gira d’Escola Valenciana!

Escolta tots els CDs de la Gira d’Escola Valenciana. Cada edició arreplega cançons de diferents estils, tot música en la nostra llengua!

El Disc de la Música en Valencià 14
El Disc de la Música en Valencià 13
El Disc de la Música en Valencià 12
El Disc de la Música en Valencià 11
El Disc de la Música en Valencià 10
El Disc de la Música en Valencià 9
El Disc de la Música en Valencià 8
El Disc de la Música en Valencià 7
El Disc de la Música en Valencià 6
El Disc de la Música en Valencià 5
El Disc de la Música en Valencià 4
El Disc de la Música en Valencià 3
El Disc de la Música en Valencià 2
El Disc de la Música en Valencià 1


Coneixem el nostre País Valencià amb els contes d’Enric Ramiro. Uns contes breus, optimistes, fan conéixer el país i tenen una reflexió final. Van adreçats a secundària i adults, tot i que es poden utilitzar en primària.


Altres recursos:


Tens algun recurs que vols compartir amb nosaltres perquè l’afegim a Escola a casa? Escriu-nos un correu a xarxes@escolavalenciana.org!

Amb el suport de: