X Nit d’Escola valenciana
La nit Estellés
El grup Al Tall, el sociolingüista Vicent Pitarch i el professor Joan Ponsoda han estat els guardonats a La X Nit d’Escola Valenciana, que enguany s’ha celebrat a Alacant. L’entitat ha dedicat la seua gala anual de presentació de les Trobades d’Escoles en Valencià al poeta Vicent Andrés Estellés. L’acte ha comptat amb l’actuació dels cantautors Miquel Gil, Pau Alabajos i Bertomeu.A l’acte han assistit personalitats rellevants del món social, cultural i educatiu del País Valencià. El rector de la Universitat d’Alacant, representants de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i representants polítics i sindicals. L’entitat també va comptar amb el suport de la família de Vicent Andrés Estellés.
L’acte de presentació de les Trobades 2013, els projectes anuals i els guardons que atorga l’entitat ha suposat un homentage al poeta Vicent Andrés Estellés, al qual van dedicades les festes per la llengua 2013 sota el lema “La veu del teu poble”. “Aquesta ha estat La Nit del Mural del País Valencià, hem volgut recordar l’Estellés que recorre les comarques, les tradicions, la cultura i els referents valencians de nord a sud, perquè hui La Nit fa 10 anys, una dècada que organitzem aquesta cita anual i que ha passat ja per Castelló, València, el Puig, Xàtiva, Alzira, Godella, Calp, Alcoi i l’Eliana”, ha explicat Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana.
La gala va estar amenitzada per la música de Pau Alabajos, que va avançar alguns temes del seu pròxim treball, “Mural del País Valencià”; Bertomeu, que va interpretar algunes cançons del seu disc “7 d’Estellés” i Miquel Gil, que va cantar poemes muiscats d’Estellés com “La rosa de paper”.
El lema que s’ha escollit per a les Trobades d’Escoles en Valencià 2013, “La veu del teu poble”, és un homenatge a un dels poemes més emblemàtics de Vicent Andrés Estellés, “Assumiràs”. Una vintena d’alumnes del col•legi públic Gabriel Miró de Calp han cantat, acompanyats per un piano, aquestos versos convertits en himne.
Els guardons de La Nit, dissenyats per l’escultor Andreu Alfaro, han destacat la gran tasca en matèria musical feta durant quatre dècades pel grup Al Tall, que ha rebut el Guardó a l’üs Social del Valencià. El sociolingüista i filòleg Vicent Pitarch ha rebut el Guardó Extraordinari i el Guardó a la trajectòria Individual ha estat atorgat al professor Joan Ponsoda, per la gran tasca d’obrir camí a l’ensenyament en valencià.
Al final de l’acte, Al Tall ha sorprés el públic eixint a cantar a l’escenari amb dos temes ben significatius, “Tots ens tiren pedraetes”, basada en versos d’Estellés i “A Miquel Grau”, per fer un homenatge al jove assassinat a la ciutat d’Alacant per defendre les llibertats del poble valencià.
Discurs íntegre de Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana a la X Nit
Amigues i amics, representants institucionals, companys i companyes arribats de totes les nostres comarques per estar presents en la desena Nit d’Escola Valenciana.
Gràcies per acompanyar-nos en La Nit dels guardons, la Nit de la presentació oficial de les Trobades. Hui acomplim una dècada de Nits, que arrodonim fent-li el nostre homenatge a Vicent Andrés Estellés.
Com heu comprovat, a la presentació que s’ha fet de les Trobades d’Escoles en Valencià 2013, el poeta de Burjassot i els seus missatges reivindicatius convertits en versos, seran l’eix vertebrador de les nostres activitats durant aquestos mesos. Així és com volem retre homenatge al nostre gran poeta.
El millor homenatge que Escola Valenciana li pot fer al poeta són les Trobades, les festes per la llengua que s’estenen al llarg i ample de les nostres comarques durant la primavera, ja que volem ser una veu lúdica i reivindicativa del nostre poble. Del poble que visualitza l’autoestima lingüística i reclama als responsables institucionals que facen del valencià la llengua pròpia i oficial d’ús normal per a tots i per a tot.
Les Trobades d’Escoles en Valencià són de tothom i suposen el nostre particular mural del País Valencià. Suposen el treball en xarxa de desenes de col•lectius locals i comarcals, que treballen estretament amb les nostres Coordinadores per organitzar aquestes festes. Sota el lema “La veu del teu poble”, volem explicitar als cartells i les samarretes la veu de la vintena de pobles que acolliran les Trobades 2013, i també, la veu dels milers de xiquets, xiquetes, pares, mares, docents i ciutadans, que s’esforcen a contracorrent per dur endavant un ensenyament de qualitat; que treballen per posar fil a l’agulla a les greus retallades en educació; que volen canviar l’actual sistema polític i econòmic amb unes regles de joc que van en contra dels pilars propis d’una societat que ha d’aspirar a ser més honesta, més lliure i més implicada en les decisions col•lectives de futur.
Hui ens acull Alacant, la ciutat a la qual el poeta li va escriure Alacant, bandera clara de la llibertat. Matí de mar i més mar. Alacant bandera clara, foradada d’una alegre i viva sal. Alacant de peix, horitzó de punys invictes, de fermesa.
Fermesa, això és el que necessitem per defensar els nostres postulats. La fermesa per a reivindicar. La fermesa per recordar que el valencià és de llei i que les administracions valencianes han de vetllar per protegir la nostra llengua. La fermesa és amiga del diàleg i el diàleg ha de dur a acords, més enllà de la bona voluntat de les parts. La fermesa fa referència a qüestions que són irrenunciables. El diàleg suposa negociació i la negociació amb acords és un símptoma d’una societat madura i plenament democràtica. Dialogar suposa evolucionar, no marejar la perdiu. El diàleg ha de tindre fruits, perquè si no es defrauda. És un repte per a tothom, però sobretot, per als nostres màxims representants institucionals, que han de ser model i donar mostres d’eficàcia i saber fer.
Estem en crisi, una crisi social, política i econòmica, educativa i institucional, que no hem provocat nosaltres. Una crisi de valors. Cal que la crisi done peu al canvi, que siga una oportunitat per a desenvolupar idees que convertisquen aquest desficaci en una poderosa eina de canvi i reivindicació. De totes i de tots depén.
El món educatiu i la societat valenciana en general, vivim moments complicats. Moments molt complicats.
Ens enfrontem a un repte molt gran, defendre el model públic d’ensenyament en valencià i de qualitat, amenaçat d’una forma contundent. Un repte que necessita del consens i la cohesió de tots els agents de la comunitat educativa que creiem en aquestos postulats. És fonamental el compromís de tots i totes, dels docents i de les famílies. És important també que l’Administració educativa en prenga nota i que fem l’esforç d’arribar a una entesa per preservar drets educatius bàsics que ara perillen.
El Decret de plurilingüisme ja és una realitat i 35 entitats i institucions del món educatiu valencià vam explicitar en el seu moment que hi havia una sèrie de punts bàsics amb els quals no en podíem estar d’acord, perquè no asseguraven l’objectiu últim del document: afavorir l’ensenyament de qualitat plurilingüe al nostre sistema educatiu. Sense marginar cap llengua. Sense marginar el nostre màxim tret d’identitat, el valencià.
Considerar que aquest Decret empobreix els programes d’ensenyament òptims ens obliga a buscar noves fórmules dins del marc legal per crear dinàmiques de treball als centres educatius, que afavoresquen les bones pràctiques pedagògiques que han caracteritzat l’ensenyament públic valencià, del qual ens podem sentir ben orgullosos pel gran esforç i treball que es fa a peu d’escola per les comunitats educatives.
L’avantprojecte de llei educativa, la LOMQE, tampoc afavoreix l’objectiu de vetllar per un sistema que garantesca l’educació a la qual aspirem. La democràcia participativa als centres, les metodologies de treball que haurien de ser pròpies d’una escola valenciana del segle XXI es veuen greument amenaçades.
L’educació necessita de la inversió dels governs i de governs que creguen en garantir una formació òptima per a tot l’alumnat. Perquè l’educació pública és la clau d’una societat madura i competent. Perquè l’educació de qualitat és un dret bàsic universal. Però, a més a més, l’educació al nostre País necessita d’un especial suport institucional que faça de la nostra llengua una eina imprescindible per a aprofundir en la competència del nostre alumnat en una societat plurilingüe.
Poble, se t’acosta el moment de dictar les lleis i acomplir-les, d’edificar la teua vida d’acord amb íntims manaments i personals conviccions, allò que tu més desitjaves. Poble! Se t’acosta el moment, diu el poeta a “Mural del País Valencià”. Com molt bé sabeu, hem demanat sovint a l’Administració educativa seny, hem insistit que no volem arribar als tribunals per qüestions que són molt fàcils de resoldre. No obstant, en alguns casos, eixa ha estat l’única via i el resultat més immediat han estat dues sentències històriques del Tribunal Superior de Justícia, que ha resolt a favor de famílies que reclamaven simplement el dret a estudiar en valencià per als seus fills. Volem recordar aquesta nit el coratge de la comunitat educativa dels col•legis Sant Cristòfol de Picassent i Rei en Jaume de Xirivella. Com també volem encoratjar les famílies que encara estan pendents de sentència de l’escola Ramon y Cajal de Xirivella.
.Volem a més, fer visible un altre exemple de treball col•lectiu en defensa de l’ensenyament de qualitat a la ciutat d’Alacant, el cas del col•legi Joaquim Sorolla, l’únic de tota la ciutat que oferta exclusivament programes d’ensenyament en valencià i al qual se li volia llevar una unitat. Arreplegaren més de 3.000 signatures de gent del seu barri en només un parell de dies i sembla que mantindran les unitats que els pertoca.
Volem elevar la nostra veu i les nostres accions carregades de raó per a demanar responsabilitats per aquells que tenen en les seues mans l’acció de governar i de respectar els nostres drets. I per això continuarem guaitant i defensant la normalitat del valencià també en tots els àmbits socials.
Actualment estem en un moment clau respecte al model d’ensenyament que tenim. Els centres educatius acaben de configurar els seus projectes lingüístics i molts d’ells han demanat canvis de programa. Molts d’ells han sol•licitat amb el consens de tota la seua comunitat educativa, poder implantar el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià. Esperem que l’Administració educativa valore i respecte la decisió democràtica de tots i cadascun d’aquestos Consells Escolars.
Cal que apuntem al consens i a l’acord, perquè el que està en joc és el nostre futur, són els xiquets, les xiquetes i els joves que seran el nostre motor d’ací uns anys. Està en joc la formació de totes elles i de tots ells, i qualsevol societat coherent el que busca és això: facilitar tot el que està al seu abast per afavorir la millor preparació per a la seua ciutadania.
En aquest sentit, cal fixar-se en els referents i els referents en matèria d’un sistema educatiu plurilingüe coherent i efectiu per al nostre País són les Unitats per a l’Educació Multilingüe, grups de treball de professorat expert que han iniciat una tasca d’investigació en aquesta matèria de forma molt seriosa. El món acadèmic ha de ser un baluard i en aquest sentit tenim com a pionera la UEM de la Universitat d’Alacant, a la qual recentment s’han sumat dues unitats més per a l’estudi de l’ensenyament plurilingüe al País Valencià, una a la Universitat Jaume I de Castelló i l’altra a la Universitat de València. Per a Escola Valenciana, açò és una gran fita.
Com també ho és que es puga arribar finalment a la catalogació lingüística en valencià dels llocs de treball de Secundària i Batxillerat, una reivindicació que venim fent des de fa dècades pel simple fet que l’alumnat tinga assegurat el dret a continuar els seus estudis en valencià quan passen de l’escola a l’institut. Esperem que siga una realitat ben consensuada el més aviat possible. Des d’Escola Valenciana desitgem celebrar-ho.
El que sí que celebrem hui amb il•lusió són els 25 anys de Trobades a l’Alacantí, a la Marina Baixa i a la Safor-Valldigna. I els 20 anys del Tempir d’Elx. Baixa ràpidament l’escala i participa en l’alegria d’agafar el fruit que es ben teu i menjar-te’l a mos redó. A la gent d’aquestes comarques en particular i a tots els companys i companyes que treballen de valent al llarg del País van dedicats aquestos versos d’Estellés.
I per acabar, vull donar les gràcies a Joan Ponsoda, Vicent Pitarch i Al Tall per acceptar els guardons que ara mateix els anem a lliurar en nom de la nostra entitat.
No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!
