Vaga 23 de maig

Manifest de la Plataforma en defensa de l’ensenyament públic: vaga 23 de maig

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic −integrada per FAMPAValència, STEPV-Intersindical Valenciana, Federació d’Educació CCOO PV, UGT Ensenyament Serveis Públics PV (UGTSP-PV), Escola Valenciana, CAVE-COVA, CGT Ensenyament, , SEPC València, BEA, Sindicat d’Estudiants, Associació de Directors de Primària-PV, Associació de Directors de Secundària, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica PV, ADIDE-PV, FAMPA-Enric Valor, FAMPA Penyagolosa i València Laica− hem convocat a tota la comunitat educativa a fer una vaga el 23 de maig per, entre altres coses, aturar les noves lleis educatives regressives PP-VOX, com les malament anomenades de “llibertat educativa” i “concòrdia”, que atempten contra els drets de la comunitat educativa i que perverteixen el significat de la paraula “llibertat”. No podem permetre tots els atacs que l’educació pública està patint. El dia 23 us animem a fer vaga:

Per millorar les condicions laborals

Exigim els recursos necessaris per a una vertadera inclusió educativa i per a la millora de les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores de l’ensenyament com, entre d’altres, increments retributius, reducció d’hores lectives per a docents majors de 55 anys, supressió de la burocràcia, augment de les plantilles i una baixada generalitzada de ràtios per posar fi a les massificacions, les agressions i la conflictivitat a la qual no es dona cap solució. Reclamem una negociació seriosa per corregir aquestes situacions de gran perjuí per als drets laborals dels treballadors i treballadores de l’educació que també repercuteix en el nostre alumnat.

Per la NO paralització de l’Edificant

Les xiquetes i xiquets estan patint riscos en els nostres centres escolars, ja que, fins i tot les obres més urgents s’estan dilatant en el temps. Com a conseqüència s’ha compromés la integritat estructural dels edificis i la seguretat i benestar de tota la comunitat educativa: goteres, trencament i oxidació de tanques exteriors, falta d’instal·lació d’aires condicionats i d’adequació dels edificis a les condicions de l’emergència climàtica, desperfectes als sòls del pati que ja han ocasionat accidents, sostres que cauen a trossos… Els espais educatius estan en perill.

Igualment, necessitem ampliar la xarxa de centres públics, des de 0-3 anys fins a els ensenyaments postobligatoris (escoles d’idiomes, centres d’ensenyaments artístics, escoles d’adults, etc.), passant pels col·legis d’infantil i primària i els instituts. Exigim que es deixe d’atacar la igualtat de condicions en l’educació pública reclamem un increment de la inversió per a protegir i garantir una educació de qualitat.

Per dir SÍ al valencià

Per a nosaltres, la «llibertat educativa» és la que es caracteritza per l’absència de dominació d’una llengua sobre l’altra i la proposició de llei que proposa PP-VOX agreuja encara més la situació de bilingüisme asimètric que patim al nostre territori. Ara per ara, i després de més de 40 anys d’aplicació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, continuem observant casos d’un inacceptable maltractament dels drets de les persones al coneixement i l’aprenentatge en la nostra llengua.

La capacitació per a «utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis» és un dret que ha d’estar garantit a tot l’alumnat tal com prescriu la LUEV.

Per corregir aquest bilingüisme asimètric, són necessàries actuacions de compensació envers la llengua pròpia i oficial que es troba en situació de minorització tan a nivell de planificació educativa com a nivell d’usos, i l’administració educativa no pot eludir la seua responsabilitat.

Per dir NO al districte únic segregador

Considerem que eliminar les zones escolars en l’admissió dels alumnes va en contra de la llibertat d’elecció de les famílies i sols afavoreix la selecció de l’alumnat i de les famílies de determinats centres educatius concertats. Una mesura que, per a la Plataforma, és altament segregadora i provoca que l’alumnat es concentre en uns centres educatius en detriment d’altres que poden perdre matrícula, i per tant, aules i mestres. L’educació pública està ja patint les retallades. El districte únic ha estat la mesura que ha servit com avantsala a la privatització de l’educació, fonamentada en termes mercantils d’oferta i demanda i a les retallades d’unitats i professorat en la pública.

Advertim que quan s’apliquen mesures com la zona única i no hi ha reserva de places, el sistema educatiu acaba segregant la infància en funció de les possibilitats econòmiques, creant els centres de tipus A i els centres de tipus B; es reforcen també els centres guetos i això és incomplir un principi bàsic com és la igualtat d’oportunitats. Així mateix, la zona única provoca desplaçaments innecessaris en vehicles privats de l’alumnat i ocasiona caos i contaminació als nostres pobles i ciutats, mentre que les zones escolars afavoreixen que les xiquetes i els xiquets s’escolaritzen al seu barri, un espai emmarcat en el seu entorn més proper i en la comunitat en la qual viuen, criteri principal de les famílies a l’hora de triar escola.

Per dir no a les retallades

Les retallades en l’educació pública ja són una realitat incontestable. Retallen en les escoles oficials d’idiomes i retallen en infantil i primària. Ja coneixem les propostes per al curs que ve de grups en aquests ensenyaments i el saldo és totalment negatiu per a l’ensenyament públic.

Es confirma que volen retallar en l’escola pública per transvasar recursos a la privada. Això no és nou, ja ho hem viscut en els darrers governs del PP. Anuncien la gratuïtat en l’educació infantil 0-3 anys, on més ensenyament privat hi ha, però retallen unitats públiques en l’arranjament escolar amb l’excusa que ha baixat la natalitat, quan és clar que està baixant des de ja fa anys i no han parat d’augmentar les unitats públiques en infantil des que el Botànic va implantar les aules de 2 d’anys als centres públics. És més que evident que amb l’arribada del PP i VOX al govern s’ha frenat en sec aquest increment en la pública.

En les EOI no hi ha cap justificació per a retallar la brutalitat de grups i professorat que pensen retallar més enllà de derivar eixe alumnat a les acadèmies privades, si és que s’ho poden pagar. I si no, no tindran servei.

Per reivindicar l’ensenyança dels valors ètics

Parem també per aturar la retallada de l’assignatura d’Educació en Valors a 4t de l’ESO, que quedarà reduïda a una única hora setmanal el proper curs. L’ensenyament públic ha de garantir un espai per la reflexió pausada i crítica sobre els valors ètics i democràtics i els reptes de futur que afronta l’alumnat i la societat en conjunt. La mesura és antipedagògica i no permet el desenvolupament d’un pensament lliure i filosòfic. Volen un alumnat dòcil i sense criteri.

Per l’Educació pública, jo faig vaga el dia 23 de maig. I tu?

Adhereix-te al manifest

Donen suport al manifest

• Gràcia Jiménez Tirado, escriptora
• Ricard Salvador Sala Camarena, advocat
• Hèctor Càmara Sempere, director del Secretariat de Llengües de la Universitat d’Alacant
• Mar Iglesias García, professora del Departament de Comunicació de la Universitat d’Alacant
• Lliris Picó i Carbonell, escriptora i professora
• Glòria Gómez Monllor, catedràtica d’ensenyament secundari
• Carles Segura Llopez, professor Titular de la Universitat d’Alacant
• M. Àngels Francés, professora de la Universitat d’Alacant
• Jordi M. Antolí Martínez, director de la Unitat per a l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant
• Sandra Montserrat Buendia, professora titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant
• Anna Esteve Guillen, vicedegana de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant
• Ferran Isabel i Vilar, director del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant
• Joaquín González Caturla, catedràtic d’institut. (jubilat)
• Carles Cortés Orts, escriptor
• Vicenta Tasa Fuster, professora de la Universitat de València
• Gemma Pasqual i Escrivà, escriptora
• Vicent Partal , periodista i director de Vilaweb
• Alfred Ramos González, mestre i escriptor
• Maria Conca i Martínez, professora d’universitat
• Aina Monferrer Palmer, professora del Departament de Didàctica de la Llengua i de la Literatura de la UV
• Susanna Lliberós, poeta i periodista
• Laia Porcar Rubio, codirectora de La Ravalera Teatre
• Núria Vizcarro Boix, codirectora de La Ravalera Teatre
• Pau Alabajos i Ferrer, cantant i músic
• Joaquim Dolz, Mestre- Catedràtic emèrit al Departament de Ciències de l’Educació de la Universitat de Ginebra i membre del grup de recerca GRAFE
• Pilar Dolz, Mestre-Directora de la galeria d’art Cànem i gravadora
• Vicent Pitarch, sociolingüista i delegat de l’IEC a Castelló
• Avel·lí Flors-Mas, professor de sociolingüística a la UB
• Vicent Pitarch i Almela, filòleg, sociolingüista i escriptor
• Moisès Vizcaino i Garrido, advocat i editor de Diari La Veu del País Valencià i La Veu dels Llibres
• Alícia Martí Climent, professora de la Facultat de Magisteri i membre de la UEM de la UV
• Adela Costa Català, mestra i professora universitària jubilada
• Zahia Guidoum Castiblauque, coordinadora de Decidim
• Martí Domínguez Romero, professor de la UV i escriptor
• Carmen Agulló Díaz, professora de la Facultat de Magisteri de la UV
• Sergi Pitarch Garrido, director de cinema
• Violeta Tena Barreda, periodista
• Manuel Alcaraz Ramos, Ex Conseller de Transparencia, Responsabilitat Social i Cooperació de la Generalitat Valenciana