Escola Valenciana: «La participació democràtica de la comunitat educativa ha sigut decisiva per garantir el plurilingüisme real»
Arran de les dades publicades per la Conselleria d’Educació aquest matí sobre la introducció dels programes plurilingües el curs vinent, Escola Valenciana valora molt positivament que més de la meitat de les comunitats educatives, concretament un 54% segons l’Administració, hagen optat pels dos nivells més avançats que estipula el Decret de Plurilingüisme.
Les fonts oficials han afirmat que ha hagut un salt quantitatiu ben gran de centres que han aplicat l’Avançat 1 i 2: en 2016 hi havia un 34% d’escoles que oferien ensenyament en valencià, mentre que el curs 2017 aquest percentatge serà un 20% més elevat, cosa que situa en més de la meitat els centres educatius que opten pel valencià com a llengua vehicular. Per al president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, «és una notícia històrica: el plurilingüisme real, el que avança des de l’ensenyament en valencià, és per primera vegada majoritari al nostre país. Cal continuar treballant per generalitzar aquest model educatiu a tots els centres, tant públics com privats, independentment de la zona on estiguen radicats, perquè hem d’oferir les mateixes oportunitats a tot l’alumnat valencià i així, entre totes i tots, Construïm la Igualtat Lingüística.»
Segons dades de Conselleria d’Educació, l’ensenyament en valencià se situa en un 54%, és a dir, més de la meitat de l’alumnat del País Valencià ha optat pel plurilingüisme.
En aquest sentit, el portaveu d’Escola Valenciana ha volgut incidir en què aquest increment d’escoles «que possibiliten l’alumnat ser plurilingüe, és una garantia de futur en un món globalitzat i una oportunitat per consolidar un programa educatiu basat en el coneixement d’altres llengües i cultures i, és clar, des de l’estima a la nostra llengua i l’arrelament al medi.» A més, des d’Escola Valenciana «pensem que cal posar l’accent en què les comunitats educatives han adoptat aquesta decisió de forma consensuada als seus respectius àmbits de representació democràtica, per tant, aquests percentatges representen no sols un creixement significatiu, sinó una evolució en la receptivitat social del concepte de plurilingüisme que ha trencat els clissés partidaris del monolingüisme.»
En Escola Valenciana «ens sentim satisfets amb aquests percentatges que demostren, clarament, que les famílies, els claustres i les comunitats educatives han entés que s’havia de fer una passa endavant per superar el mapa de la LUEV i satisfer així les expectatives educatives generades per la diversitat lingüística i cultural del nostre país.»
En un primer document, malgrat no conéixer les dades de forma més exhaustiva i diferenciades per comarques, l’entitat cívica ha remarcat la necessitat «d’invertir recursos humans i econòmics per assegurar que l’alumnat de tot el País Valencià assolisca un domini equilibrat de les dues llengües cooficials i, almenys, una llengua estrangera, tal com recull la llei.»
En cas que haja hagut centres amb ensenyament en valencià que han triat programes intermedis, Escola Valenciana ha manifestat que «cal garantir la progressió de nivells sense mancança de recursos, perquè l’alumnat acabe l’escolaritat amb el mateix nivell d’exigència que gaudien als seus programes d’origen i amb habilitats comunicatives en tres llengües.»
«L’Avançat 1 és el programa òptim i, a més, segons les dades, ha sigut el més acceptat, atès que, des d’una perspectiva pedagògica, l’alumnat assoleix les competències lingüístiques adequades del plurilingüisme.» Per aquesta raó, Escola Valenciana opina que s’haurien d’aplicar els programes avançats en aquells centres en què el Consell Escolar no ha arribat als dos terços que marca el nou Decret per decidir la implantació del programa.
