Manifest del Correllengua 2019 de Gandia: «Amb Carme Miquel se’n va un testimoni directe de la institucionalització de l’aprenentatge del valencià»

• Dissabte 5 d’octubre la flama del Correllengua va prendre els carrers de Gandia.

Escola Valenciana publica el Manifest que va llegir Pilar Gregori, de la Coordinadora pel Valencià de la Safor-Valldigna, en representació de les entitats Casal Fundació Jaume I, el Grup de Danses Roís de Corella, la Muixeranga de la Safor i la pròpia Coordinadora pel Valencià, les quals van convocar l’acte que ret homenatge a la mestra i escriptora Carme Miquel.

Manifest del Correllengua 2019 de Gandia

La flama de la llengua torna un any més a la Safor-Valldigna. Fa vora un quart de segle que la Fundació del Casal Jaume I de Gandia, sola o amb ajut d’altres agents socials o polítics, organitza un acte central per celebrar l’arribada d’una flama que recorre els Països Catalans amb un seguit d’actes, una cercavila, un sopar de germanor i un concert que simbolitza la pervivència i el desig que té la societat civil saforenca de mantenir encesa la torxa “del nostre valencià, el català de tots”, tal com l’anomenava l’insigne castellut Enric Valor.

Com cada any, tractem no només de fer una festa reivindicativa i que denuncia els continus atacs al valencià i les mancances o travetes de l’impuls institucional, sinó que també personalitzem la celebració i homenatgem una figura destacada de les lletres o de la cultura catalana. El mateix Enric Valor, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal o Montserrat Roig figuren en aquest panteó de grans defensors de la nostra llengua i cultura.

Enguany, mirem cap al món de l’educació i de la pedagogia per retre homenatge a Carme Miquel i Diego, la nostra mestra per antonomàsia, la mestra d’un grapat de generacions valencianes que recorden els seus textos, les seues beceroles en la mateixa llengua que parlaven els pares i els avis, el seu inoblidable «Vola, Topi!…». Podem dir, doncs, que Carme Miquel, nascuda el 1945 a la Nucia (Marina Baixa) i recentment traspassada, encarna totes les lluites per la normalització del valencià a l’escola durant la difícil Transició i els primers anys de la incompleta, vacil·lant però important Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de 1983.

Bona part del que s’ha aconseguit en el camp de la mobilització popular i en la tasca d’enfortir l’aprenentatge de la llengua pròpia des de les ciències socials al País Valencià és deutor del mestratge, entre d’altres, de Carme Miquel, tant dins com fora de l’aula.

Vinculada estretament, com no podia ser d’altra manera, als moviments de renovació pedagògica, Carme Miquel també fou coorganitzadora de les primeres Escoles d’Estiu del País Valencià (1975-1979), on es va formar molt de professorat; promotora d’entitats cíviques com la Federació d’Escola Valenciana, de la qual va ser presidenta i degana de les famoses i dinàmiques Trobades d’Escoles en Valencià.

A banda de la faceta pedagògica també cal posar en relleu la seua vocació literària amb la publicació de nombrosos llibres de narrativa infantil i juvenil, així com la seua columna d’opinió setmanal en mitjans de premsa periòdica. Si revisem les hemeroteques ens adonarem del seu compromís amb la societat valenciana. Darrerament, en els seus articles expressava la seua preocupació pel medi ambient i la sostenibilitat.

Pel que fa als reconeixements públics, poden citar-se el Premi d’Honor Jaume I el 1995 per les seues actuacions en el camp cívic i cultural o el darrer Premi de la Fundació Bromera al Foment de la Lectura en la modalitat individual.

Amb Carme Miquel se’n va, doncs, un testimoni directe de la institucionalització de l’aprenentatge del valencià. L’herència que ens deixa és el millor estímul per no defallir en la urgent lluita per la normalització real i autèntica del valencià, en les aules, els ajuntaments, les institucions i en les nostres llars.

Fet i fet, aquest és un dels principals objectius de l’obra de Carme Miquel, la de lligar indestriablement el valencià a la terra i a la seua gent mitjançant l’ensenyament.

Nosaltres volem fer-nos ressò d’allò que ella mateixa deixà escrit, “la llengua ha de ser un element fonamental en l’escola del país que vivim i desitgem”.