Pere Calders
Pere Calders (1912-1994) és un dels escriptors més llegits de la literatura catalana.
És autor de les novel·les La glòria del doctor Larén (1936), L’ombra de l’atzavara (1964), Ronda naval sota la boira (1966), Gaeli i l’home Déu (1986), La marxa cap al mar (2008), La ciutat cansada (2008) i Sense anar tan lluny (2008), de l’obra teatral Antaviana (1979) i, entre d’altres, de les obres de narrativa breu El primer arlequí (1936), Unitats de xoc (1938), Cròniques de la veritat oculta (1955), L’espiral i altres narracions (1956), Gent de l’alta vall (1957), Gent de l’alta vall seguit de Tres resportatges especials (1957), Demà, a les tres de la matinada (1959), Aquí descansa Nevares (1967), Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1981), De teves a meves: trenta-dos contes que acaben més o menys bé (1984), Tria personal (1984), La cabra i altres narracions (1984), La revolta al terrat i altres contes (1984), Tres per cinc, quinze (1984), El desordre públic (1985), Un estrany al jardí (1985), El barret fort i altres inèdits (1987), Fumar o no fumar: vet aquí la qüestió (1988), L’honor a la deriva (1993), Mesures, alarmes i prodigis (1994), Un crim i altres contes (1995), La lluna a casa i altres contes (1995) i Històries poc corrents (2004).
Tot seguit us oferim un fragment del conte «Un estrany al jardí», publicat dins Tots els contes (2008):
Tot just al punt d’haver recorregut la meitat del camí de la vida, em vaig comprar un terreny i una casa de pagès abandonada, a la Garrotxa. Estava convençut que allò era l’ideal per a una vellesa reposada, un retir adequadíssim per quan m’arribés l’hora d’anar tancant els ànecs.
Després, ja se sap què passa. Hi ha hagut molts desenganys, perquè entre la realitat i la fantasia hi ha un abisme. Val més una confessió sincera que no pas entestar-se a mantenir una ficció que no s’aguanta per enlloc. […]
