Josep Pla
Josep Pla (1897-1981) és un dels grans escriptors de la literatura catalana.
Entre d’altres, cal destacar els llibres de prosa Coses vistes (1925), Llanterna màgica (1926), Relacions (1927), Madrid: un dietari (1929), Bodegó amb peixos (1950), El carrer estret (1951), Els pagesos (1952), Les hores: el pas de l’any (1953), Els anys: el pas de la vida (1953), Nocturn de primavera (1953), Peix fregit (1954), Els moments: el pas de les hores (1955), Mar de mestral (1956), Llibre de lectura (1967), Els pagesos. Dolça Catalunya (1968), El pagès i el seu món (1978), L’herència (1981), Obres de museu (1981), El meu poble (1981), El quadern gris (1982), Navegació d’estiu (1985), Notes per a un diari. 1965 (1986), Notes per a un diari. 1966 (1986), El campanaret (1987), De l’any nou a l’estiu (1987), Cabotatge mediterrani (1991), La cuina del peix (1991), Fer-la petar (1991), Les escales de Llevant (1993), Lluna de mar (1994), El primer quadern gris: dietaris 1918-1919 (2004) i La vida lenta. Notes per a tres dietaris (1956, 1957, 1964) (2014).
Tot seguit us oferim un fragment d’El quadern gris (2013):
5 de setembre [de 1918].— Em demano sovint si aquest dietari és sincer, si és un document absolutament íntim.
La primera qüestió que es planteja és aquesta: és possible l’expressió de la intimitat? Vull dir l’expressió clara, coherent, intel·ligible, de la intimitat. La intimitat pura, ben garbellat, deu ésser l’espontaneïtat pura, o sigui, una segregació visceral i inconnexa. Si hom disposés d’un llenguatge i d’un lèxic eficaç per a representar aquesta segregació, no hi hauria problema. Però el cert és que no existeix ni un estil adequat a la sinceritat ni un lèxic eficient. Però, àdhuc suposant un moment que la intimitat fos expressable, qui l’entendria, qui la podria comprendre? Si no fos única, particularista, personalíssima, absolutament primigènia, quin aspecte tindria, com es podria imaginar la seva presència? […]
