Maria Aurèlia Capmany

Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) fou novel·lista, autora de teatre i assagista.

D’una banda, cal esmentar les seues obres teatrals Tu i l’hipòcrita (1960), Vent de garbí i una mica de por (1967), Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970), L’ombra de l’escorpí (1974) i Ca, barret! o varietats de varietat i tot és varietat (1984). I, de l’altra, les seues novel·les Necessitem morir (1952), L’altra ciutat (1955), Betúlia (1956), Tana o la felicitat (1956), Ara (1958), Traduït de l’americà (1958), El gust de la pols (1962), La pluja als vidres (1963), El desert dels dies (1966), Un lloc entre els morts (1967), Feliçment, jo sóc una dona (1969), Vitrines d’Amsterdam (1970), Quim-Quima (1971), El jaqué de la democràcia (1972), Vés-te’n ianqui, Lo color més blau (1983), El cap de Sant Jordi (1988) i La rialla del mirall (1989), entre d’altres.

A continuació us oferim un fragment de la novel·la epistolar Lo color més blau (2018):

Carta de Victòria Oliver a Dèlia Marcet

Barcelona, dia 27 de gener de 1939

Estimada Dèlia:

Dèlia, Dèlia… He passat la nit plorant, t’ho juro. Ahir, quan tu i la teva mare éreu dalt del camió, plorava. Tu no ploraves. Dèlia, com t’ho feies per no plorar? Vaig arribar a casa plorant i me’ls vaig trobar contents, amagant, però, una mica la seva alegria, com si els fes vergonya la seva alegria. […]