Escola Valenciana reclama “formació, pressupost i decisions valentes” per a crear comunitats educatives diverses, plurilingües i competents digitals
· Les conclusions del VI Congrés: educar més enllà del binarisme de gènere, potenciar un model autocentrat de llengua propera a l’alumnat i desenvolupar pla de transformació digital.
· M. Luisa Marquez Rodriguez (UNESCO) ha demanat que es reconega el paper del professorat com a productor de coneixement i figures clau en la transformació educativa i social.
Escola Valenciana ha celebrat l’acte de cloenda del seu VI Congrés aquest dissabte 11 de desembre al Paranimf de la Universitat Politècnica de València. L’esdeveniment s’ha celebrat els dies 9 i 10 i ha versat sobre coeducació, plurilingüisme i transformació digital a les aules. A aquest congrés han participat més de 300 persones, entre les quals hi ha ponents, professorat en actiu, estudiants de magisteri i Activistes d’Escola Valenciana. Al llarg de tot l’esdeveniment, s’han celebrat més de 30 ponències, tallers i comunicacions, totes al voltant de les tres temàtiques principals.
A l’acte de clausura ha participat la coordinadora del VI Congrés, Pilar Gregori; la coordinadora de l’Eix de Transformació Digital, Josepa Costa; el president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes; el director de l’Àrea de Llengües de la Universitat Politècnica de València, Luis G. Miret; el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà; i M. Luisa Marquez Rodriguez, coordinadora estatal de la Xarxa d’Escoles UNESCO.
Amb aquest esdeveniment, Escola Valenciana ha homenatjat “totes les dones que han contribuït a fer una escola valenciana, innovadora i igualitària. Especialment, ha visibilitzat la figura d’Empar Navarro, mestra i política valenciana de la Segona República amb un remarcable compromís social”. Els congressos d’Escola Valenciana es caracteritzen per ser “espais de reflexió per a tal de posicionar-nos davant les temàtiques que preocupaven en el moment”, segons Pilar Gregori, coordinadora del VI Congrés. També destaca la importància de “formar ciutadans que recuperen l’espai públic de diàleg i els seus drets democràtics i així ser capaços de viure el futur del seu entorn amb un compromís social”.
El president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, s’ha referit al lema d’aquest congrés “som llavors”. Badenes ha fet al·lusió a totes les sessions i ponències celebrades durant el congrés, i ha remarcat que “tot el treballat aquests dies, tot el que hem aprés, tot amb el que hem estat d’acord o fins i tot el que no ha convençut, ha d’esdevindre saó perquè vosaltres seguiu construint nous futurs”.
“Amb aquest congrés emprenem un camí decidit cap a una escola democràtica, feminista, diversa, crítica, solidària, verda, compromesa…”, ha seguit Badenes, que també ha tingut paraules per a les noves generacions, a qui ha encoratjat a implicar-se en les comunicats educatives i les coordinadores comarcals, una implicació “que ens impulsarà encara més lluny i que ens permetrà continuar els projectes i crear-ne de nous”.
El conseller d’Educació, Cultura i Esport Vicent Marzà ha anunciat durant la seua intervenció la creació de dues càtedres universitàries. En primer lloc, la Càtedra interuniversitària de Transformació Educativa Carme Miquel de la Universitat de València i la Universitat Jaume I. Per altra banda, la creació de la Càtedra de Multilingüisme de la Universitat d’Alacant.
M. Luisa Marquez Rodriguez ha apostat a la seua conferència perquè l’ensenyament es continue desenvolupant com un treball col·laboratiu en el qual es reconega el paper del professorat com a productor de coneixement i figures clau en la transformació educativa i social. Marquez també ha proposat que els centres siguen institucions educatives protegides, ja que són promotors de la inclusió, l’equitat, el benestar individual i col·lectiu. “Hem de gaudir i fer créixer les oportunitats educatives que sorgeixen al llarg de la vida i en diferents entorns culturals i socials”, ha dit.
Ha tancat la cloenda una actuació musical a càrrec del CRA Alt Palància. A l’acte també han acudit Xelo Valls, secretària general FECCOOPV; i Cristina Sánchez, FECCOOPV; Ester Rincón, en representació de l’STEPV-Intersindical Valenciana; Joaquina Barbas, presidenta ADIP-PV; Noel Manzanares, presidenta ADIP-PV de la província de Castelló; Susanna Pardines, en representació d’ACV Tirant lo Blanc; Jose Ignacio Pastor, president d’ACICOM; Toni Gisbert, secretarri d’ACPV; Ferran Isabel, director del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant; i Adela Costa, membre del comité científic d’aquest congrés.
Línies bàsiques de les aportacions al VI Congrés d’Escola Valenciana
Al llarg d’aquestos dies, ponents i públic assistent ha reflexionat i establit les línes d‘acció cap on ha de caminar de l’escola valenciana.
En primer lloc, s’ha incidit en el fet que Coeducar és alguna cosa més que l’escola mixta. Educar conjuntament xiquets i xiquetes comporta l’elaboració de plans d’igualtat als centres que treballen la inclusió en tots els àmbits: l’aula, el claustre, el pati, els materials i els recursos.
A més, s’ha tractat la coeducació més enllà del binarisme. És a dir, coeducar ha de ser atendre les habilitats de les persones oferint possibilitats sense assignar gènere, fer-los saber que totes les persones tenim les mateixes oportunitats i drets, més enllà del gènere. En definitiva afrontar la diversitat sexual als centres educatius i treballar per tal de crear entorns segurs i espais d’expressió lliures.
Un altre aspecte abordat a aquest congrés han sigut les conductes violentes, que són resultat d’un procés de socialització que fomenta un tipus de masculinitat dominant. Per afrontar aquest problema des de les primeres etapes de l’educació cal treballar per substituir les estratègies d’agressió per altres socialment més sanes.
També s’han de reivindicar les figures femenines en totes les disciplines, un fet indispensable per a crear referents vàlids que fomenten la igualtat entre gèneres. Mostrar el treball de les dones matemàtiques, artistes, músiques i poetes al llarg de la història de la humanitat enriqueix l’ensenyament i l’aprenentatge alhora que plasma una visió real del món en què vivim.
Pel que fa a l’ús social del valencià als centres educatius, les dades mostren un retrocés. La llengua majoritària fora de l’aula, als patis, és el castellà i marca la manca de continuïtat lingüística en la transició de primària a secundària. Des de 1985 fins a 2015 han augmentat les capacitats acadèmiques i pràctiques en diversos àmbits, fet que no es tradueix en un augment considerable de l’ús del valencià, ans al contrari, el coneixement de la llengua i el seu ensenyament no repercuteix en l’ús, que es redueix a l’àmbit familiar i en determinades zones geogràfiques que l’empren de manera més sistemàtica.
La gestió de les llengües dins del sistema educatiu exigeix incrementar l’ús vehicular i social del valencià, com a llengua minoritzada. Potenciant un model autocentrat de llengua propera a l’alumnat.
Respecte a la situació lingüística del valencià, s’ha de partir d’un percentatge major o igual al 50%, per sota són insuficients per a aconseguir la competència plurilingüe.
A més, s’ha destacat que, en ple segle XXI, l’exempció del valencià s’ha de revisar.
Un altre punt important és que el marc jurídic actual ens limita moltes actuacions que afavoririen un avanç en l’ensenyament plurilingüe.
L’ús del valencià ha sigut un recurs d’integració i cohesió però la realitat a peu de centre mostra una discrepància entre el que s’afirma des de la base teòrica.
En relació a la transformació digital, ens cal un pla que ens permeta assolir la competència digital de centre, la competència digital docent i la competència digital de l’alumnat.
La transformació digital va més enllà de l’ús de la tecnologia, cal un canvi de paradigma de l’ensenyament, un canvi metodològic que incloga a més de la competència tecnològica, la informacional, la didàctica i la multimèdia.
Finalment, s’ha fet palés que l’escletxa digital és una realitat a la qual també cal fer front des de les administracions.
Línies d’actuació
1. Per tal de dur endavant propostes innovadores en el camp de la coeducació cal formació específica per al personal docent que incloga entre altres coses com tractar la diversitat de gènere.
2. Es necessita una revisió dels currículums on la figura femenina tinga representació en qualsevol disciplina i crear recursos educatius.
3. La coeducació és un eix i així cal treballar-lo als centres.
4. S’ha de donar suport a projectes d’innovació que venen dels centres i que treballen amb realitats lingüístiques concretes.
5. Es fa necessària una revisió de l’exempció a les terres del sud perquè el professorat suporta una càrrega extra que no hauria de tenir.
6. Formació i recursos per fer efectiva la transformació digital als centres. Actualment la connexió és deficitària i la formació del professorat també.
7. Encara no s’ha arribat a un acord entre famílies, docents i equips directius de com integrar els dispositius mòbils als centres educatius. Hi ha avantatges i també inconvenients. L’abús dels mòbils preocupa docents i famílies.
8. Les experiències han demostrat la necessitat de compartir el saber fer dels i de les mestres
