Escola Valenciana reivindica polítiques efectives i comunitats compromeses per a recuperar l’ús de la llengua
L’organització debat sobre la situació sociolongüística actual al País Valencià, amb els experts Raquel Casesnoves i Avel·lí Flors-Mas, a una jornada formativa al Camp de Túria
Donat l’estat de fragilitat del valencià, calen polítiques lingüístiques efectives i comunitats lingüístiques compromeses per a recuperar l’ús de la llengua. És la reivindicació d’Escola Valenciana en la jornada de formació “Què fem amb la llengua? La situació sociolingüística actual al País Valencià”, amb els experts Raquel Casesnoves i Avel·lí Flors-Mas, al Museu Etnològic La Casa Gran de la Pobla de Vallbona, al Camp de Túria.
Amb la participació de les coordinadores comarcals, l’organització cívica ha volgut seguir aprofundint en la complexitat de la realitat sociolingüstica del territori, després del 6è Congrés d’Escola sobre pluriligüisme de desembre. “Volem empoderar-nos com a parlants d’una llengua minoritzada i anar més enllà de postures fatalistes”, ha assenyalat la presidenta Alexandra Usó i Cariñena, per a qui “l’actitud individual com a membres d’una comunitat lingüística i les polítiques valentes i proactives han de ser el camí, perquè l’escola és clau però no és suficient per al manteniment de la llengua”.
A l’espera de les dades de l’enquesta 2021 sobre l’ús del valencià de la Conselleria d’Educació, la sessió de treball ha acollit els darrers estudis de l’evolució del coneixement i ús del valencià, segons els quals ha crescut des del 1985, sobretot en els aspectes més formals, com llegir i escriure, I, a pesar d’una reducció de la comprensió a partir de finals dels 90 i principis de segle XX, amb l’onada migratòria, l’enquesta del 2015 recull una certa recuperació. “Gairebé el 80% de la població de les regions de València i d’Alcoi-Gandia sap parlar valencià i la meitat de la població a una
comarca valencianoparlant sap escriure’l” segons Raquel Casesnoves.
Amb tot, les dades actuals mostren, d’acord amb les veus expertes, la continuïtat del procés de substitució; retrocessos, com és el cas de la pèrdua en els espais en què s’ha parlat tradicionalment, com és la llar familiar, d’importància cabdal en la transmissió; també tendències positives, com la rellevància de l’ensenyament en i del valencià, donat que la gent jove és el grup amb capacitats més elevades; i oportunitats, com la possibilitat d’icorporar nous parlants i els processos de revernacularització.
Com a línies d’actuació, l’investigador Avel·lí Flors-Mas ha proposat polítiques lingüístiques o polítiques (socials, econòmiques) amb efectes lingüístics; potenciar el valencià en el sistema educatiu, amb l’assessorament als centres en l’elaboració del Projecte Lingüístic de Centre (PLC) i la promoció de la matriculació en models plurilingües òptims. També, crear un circuit d’acollida lingüística, que afavoresica la igualtat d’oportunitats, i facilitar espais i oportunitats d’aprenentatge del valencià fora del sistema educatiu per a les persones que no el tenen com a primera llengua, per a la qual cosa és necessari formar i sensibilitzar els agents que participen en l’acollida de persones migrades i l’acompanyament en l’entrada a xarxes sde socialització en valencià. Així, calen, a més, accions de promoció del valencià en el àmbit laboral, com fer efectiva la competència lingüística del personal funcionari, acords amb empreses i sindicats per oferir formació lingüística al lloc de treball, i en la formació professional i ocupacional, el requisit lingüístic en la contractació, especialment en la contractació pública. Per últim, promocionar el valencià en l’àmbit associatiu, musical, esportiu i de lleure, amb formació i sensibilització del personal, a més de generar continguts digitals i referents massius en valencià per tal de potenciar un imaginari col·lectiu propi.
La jornada ha acollit un debat interessant sobre com hauria d’actuar l’entitat des de diferents àmbits de la societat a més de l’ensenyament.
