Escola Valenciana: “Les vulneracions lingüístiques s’han incrementat un 20% aquest 2022”

· 1 de cada 2 queixes es produeix en l’àmbit sanitari

· Consulta l’informe en 4D2022.escolavalenciana.org

· L’Informe de vulneracions 2022 en xifres: escolavalenciana.org/4DenXifres

Aquest divendres 2 de desembre, Escola Valenciana i diferents entitats han commemorat el Dia dels Drets Lingüístics del País Valencià a les portes de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

Les entitats socials Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua,  Intersindical Valenciana, BEA, SEPC, STEPV, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Associació Llengua Catalana (AELC), d’Escriptors en FAMPA–València, Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet i Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) han fet públic l’Informe de Denúncies dels drets lingüístics al País Valencià 2022 , un informe que pretén “visibilitzar la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià al País Valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent”.

Escola Valenciana i les diferents entitats, associacions i sindicats en defensa de la nostra llengua han denunciat l’augment de les vulneracions aquest 2022, que s’han incrementat un 20% respecte a l’any anterior.

La representant d’Escola Valenciana, Maria Nebot i Calduch, ha destacat el fet que “la gent està perdent la por a denunciar quan pateix una vulneració lingüística”. No obstant això, també remarca que “hi ha moltes vulneracions invisibilitzades que no es denuncien i que, fins i tot, no es perceben com a vulneracions”.

Per segon any consecutiu, 3 de 4 vulneracions les produeixen les administracions públiques, ja siga ajuntaments, universitats, diputacions, mancomunitats, empreses públiques, conselleries, ministeris o Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat. 

A més a més, si el fet que el 75% de les vulneracions lingüístiques es produïsquen a l’administració ja és una dada rellevant, l’àmbit sanitari destaca com l’espai on més vulneracions es concentren. Concretament, a centres de salut o hospitals es produeixen una de cada dues vulneracions. En efecte, “això fa palesa la necessitat d’assegurar la competència lingüística de forma indispensable”, remarca Nebot, que insisteix que la proposta d’aplicació del requisit lingüístic presentada per la Generalitat “ha estat insuficient, discriminatòria i una oportunitat perduda”.

Un altre punt important és que la desigualtat entre dones i homes igualment es trasllada a les vulneracions lingüístiques, sent les dones qui més vulneracions pateixen.

També geogràficament, es poden trobar vulneracions de nord a sud del País Valencià, des dels pobles menuts fins a les grans ciutats d’Alacant, Elx, Castelló i València. Les administracions amb més vulneracions són la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, seguides de la Diputació d’Alacant i l’Ajuntament d’Alacant.

Reunió amb el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat, Rubén Trenzano

Després de presentar l’informe de vulneracions lingüístiques 2022, membres de les diferents organitzacions representades s’han reunit amb el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat, Rubén Trenzano, a qui han lluitat el document i manifestat la preocupació davant el constant increment de vulneracions i queixes.

Escola Valenciana ha aprofitat la reunió per a defensar una aplicació del requisit lingüístic “similar al model que hi ha a Catalunya amb el català o el gallec a Galícia”. A més, també ha reivindicat que “tot el funcionariat de qualsevol administració que radique al País Valencià siga lingüísticament competent”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Amb el suport de: