Aturem la proposta de llei educativa
El passat 21 de març de 2024 es registrà la Proposició de Llei per la qual es regula la llibertat educativa. Aquesta proposició comporta una modificació profunda del sistema educatiu valencià i, en concret, del tractament que hi rep la llengua pròpia i oficial del país.
Sobre la llibertat educativa
1. El projecte de llei va en contra de les resolucions del Tribunal Constitucional. D’acord amb el que va expressar el Tribunal Constitucional (STC 337/1994), la Constitució espanyola no reconeix el dret dels pares o de l’alumnat d’elegir la llengua de l’ensenyament i ja va avalar que és l’administració competent qui regula el sistema de llengües vehiculars.
2. No és cert que fins ara, amb el sistema regulat per la Llei 4/2018, s’haja negat a les famílies la possibilitat de participar en el pla lingüístic del seu centre. De fet, els pares i mares participen, juntament amb els especialistes en totes les qüestions relacionades amb l’organització de les llengües a les aules. És el consell escolar del centre, amb participació de l’AMPA, l’òrgan que defineix aquesta organització. En el nou projecte de llei, la tria de la llengua vehicular recau en els pares i les mares, però s’exclou la resta de la comunitat educativa del procés de decisió.
3. El criteri de lliure elecció és absolutament parcial i, per tant, fal·laç. Per al legislador la llibertat lingüística és, estrictament, llibertat per a no estudiar en valencià.
4. La llibertat d’elecció de les famílies no és un bé en si mateix al qual s’haja d’aspirar: és responsabilitat de l’administració educativa garantir el dret de la població a rebre un ensenyament de qualitat. És, doncs, l’administració educativa, amb l’assessorament científic necessari, qui estableix quins són els aprenentatges fonamentals que han de formar part del currículum dels ensenyaments perquè s’ajusten a uns estàndards de qualitat bàsics.
5. En la proposició de llei, sota la bandera de la llibertat en educació, el legislador dona empara a la intolerància, al rebuig i als prejudicis cap a la llengua pròpia i històrica del país… La Conselleria d’Educació hauria de vetlar pel dret de l’alumnat a ser educat en llibertat, independentment de les conviccions dels pares i de les mares.
Les llengües cooficials
1. La proposta normativa no preveu cap mesura que compense la delicada situaciósociolingüística en què es troba el valencià, sinó just el contrari… La ciutadania que té el valencià com a llengua quotidiana veu constantment vulnerat el dret a ser atesa en la seua llengua en territori valencià, fins i tot en àmbits tan sensibles com el sanitari.
2. La proposta legislativa es fonamenta en una tesi de partida falsa: no hi ha dades ni estudis que avalen aquesta suposada minorització del castellà. És absolutament fals que la llengua castellana es trobe en situació de minorització. Les enquestes de coneixement i ús del valencià realitzades per l’administració, en les edicions successives (l’última, amb dades de l’any 2021), mostren dels anys huitanta ençà un augment constant del percentatge de valencianes i valencians que declaren que tenen com a llengua familiar i d’ús habitual el castellà, fins a superar el 60% en l’última mostra.
3. Les enquestes i els informes mostren que la població educada en valencià no manifesta cap deficiència en el coneixement del castellà, cosa que sí que ocorre en sentit contrari.
La competència comunicativa
1. L’objectiu fonamental de la LUEV, el dret de l’alumnat a assolir la mateixa competència enles dues llengües oficials, que hauria d’orientar qualsevol disseny de la política educativa valenciana, no s’ha pres en consideració en la redacció d’aquest projecte de llei.
Ni tan sols es fa referència als nivells de competència comunicativa que haurà d’assolir l’alumnat en acabar les diferents etapes educatives en les diverses llengües del currículum.
Acreditació de la competència comunicativa
1. La proposició de llei no regula els nivells de competència comunicativa en castellà, valencià i llengua estrangera a assolir en finalitzar cada etapa educativa.
2. No és homologable la qualificació que l’alumnat rep en l’assignatura Valencià: Llengua i Literatura en les diferents etapes educatives o en la prova d’accés a la universitat amb les competències lingüístiques del MECRL. A més, és inadmissible que la llei incorpore a la proposta d’homologació de l’acreditació lingüística les proves d’accés a la universitat, sense que la mesura haja estat prèviament consensuada amb les universitats.
3. La proposta obvia l’exposició de l’alumnat al valencià en assignatures no lingüístiques: només una exposició elevada possibilita la competència lingüística efectiva en un context de minorització com el que pateix el valencià.
El valencià a la zona de predomini lingüístic castellà
1. La proposició de llei redueix al mínim la presència del valencià als municipis englobats en la zona de predomini lingüístic castellà a la LUEV.
En la pràctica, se’ls impedeix la possibilitat d’aconseguir a través del sistema educatiu públic una competència comunicativa suficient en la pròpia i oficial a tot el territori valencià.
PROPOSTA
La proposta legislativa de la Generalitat entra en un procés de contraplanificació lingüística, previsiblement el més greu que s’ha conegut en democràcia. Pels motius exposats anteriorment, demanem que es retire la Proposició de Llei per la qual es regula la “llibertat educativa”.
Moció per als plens municipals
Moció per a comunitats educatives – Corts
Moció per a comunitats educatives – Conseller
Accions comarcals per a aturar la proposta de llei educativa
Cartell Aturem la proposta de llei educativa
—
Exposició basada en el comunicat de rebuig de la proposta de llei de la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, la Unitat d’Educació Multilingüe de la UA (del que Escola Valenciana en forma part) i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
