Diagnòstic de la LUEV
DIAGNÒSTIC DE LA LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ
Per a commemorar els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, la Mesa per l’Ensenyament en Valencià integrada per Escola Valenciana, STEPV, CCOOPV, FAPA-València, Departament de Didàctica de la Llengua i Literatura de la UV i ACPV van publicar al novembre de 2008 un estudi sota el títol Diagnòstic de la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià per a fer un balanç de l’aplicació de la LUEV després d’un quart de segle d’existència.
En aquest sentit es posa en evidència que la LUEV ha servit per a permetre usar legalment el valencià, però que les diferents administracions valencianes no han potenciat suficientment l’ús de la nostra llengua, ja que el principal objectiu era equiparar l’ús normal dels dos idiomes oficials en condicions d’igualtat. A hores d’ara el valencià no gaudeix d’aquest estatus en tots els àmbits d’ús.
En la presentació de l’informe en roda de premsa, Diego Gómez, president d’Escola Valenciana, va explicar que “la llei no s’ha aplicat a fons i els responsables han estat els diferents governs de la Generalitat, especialment en el període de govern del PP. ¿Com s’explica que el valencià estiga tan poc present en la vida pública valenciana, que ocupe un lloc de tercera fila en l’ensenyament, que siga només testimonial en l’administració i en les declaracions dels nostres representants polítics i tinga una categoria tan secundària en els mitjans de comunicació? Cal tindre clar que el valencià és de llei”.
A banda d’aquest fet, s’ha constatat l’absència de la nostra llengua en àmbits tan importants com l’econòmic, el laboral, l’oci o les noves tecnologies. A més a més, la LUEV no s’ha actualitzat en el context d’una societat valenciana del segle XXI, amb gran reptes com l’arribada de gent nouvinguda, que actualment representa el 16,7% de la població del territori valencià.
Segons els responsables de l’informe, “la LUEV més que normalitzar i garantir l’ús del valencià ha tingut fins ara, com a funció real, ‘despenalitzar’ allò que durant la dictadura era un delicte, l’ús del valencià públic i oficial”. Aquesta prohibició encara s’arrossegava durant els anys 80 en exemples com una circular que obligava a parlar en castellà els escolars, fins i tot a l’hora del pati.
L’informe posa sobre la palestra l’ínfim desplegament de la LUEV en decrets, ordres i reglaments per a aplicar-la de manera concreta i productiva. En l’àmbit econòmic, laboral, professional, del consum i l’oci, dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies, no s’ha desenvolupat cap mesura. Només s’han fet huit decrets en vint-i-cinc anys relacionats amb el món de l’educació i amb qüestions de toponímia. L’únic decret promogut pel govern valencià del PP no el compleix ni el mateix govern.
Quants objectius de la llei d’ús s’incompleixen sistemàticament?
Dels cinc objectius específics de la LUEV, només se’n compleix un, el de delimitar els territoris en els quals predomine l’ús del valencià i del castellà. Els quatre restants s’incompleixen sistemàticament: fer efectius els drets de la ciutadania a conéixer i usar el valencià; protegir la seua recuperació i garantir-ne l’ús normal i oficial; regular els criteris d’aplicació en l’administració, els mitjans de comunicació i l’ensenyament; garantir el coneixement del valencià en tots els àmbits territorials valencians.
L’àmbit de l’ensenyament
L’informe constata que en infantil i primària el 55,2% dels centres no oferten cap línia d’ensenyament en valencià, el que provoca que la matriculació es mantinga congelada en els vora 130.000 alumnes. En els centres amb oferta bilingüe les famílies es decanten ja, en un 52% dels casos, pels programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL).
Enguany un 26,2% de l’alumnat d’infantil, primària i secundària rep ensenyament en valencià. El 94% se situa en l’ensenyament públic i el 6% en la xarxa privada-concertada. De nou es constata que la Conselleria d’Educació potencia una doble xarxa d’ensenyament.
En un estudi que va realitzar Escola Valenciana durant el període de matriculació per al curs 2008-2009 es demostra que els pares i mares trien en primera opció valencià, lògicament sempre que la Conselleria oferisca aquesta possibilitat en el seu districte. Això demostra que si existira oferta d’ensenyament en valencià en tots els centres, la demanda potencial se situaria en un 52% del total, això és 222.406 alumnes. Aquesta xifra contrasta amb els 128.706 actuals i implica que, amb la planificació i oferta adequades, la matrícula en valencià augmentaria en 93.700 alumnes. Per tant hi ha una manca greu de promoció dels programes d’ensenyament en valencià. Les campanyes de conselleria per als pares i mares són escasses, fins i tot molt menors que les campanyes d’Escola Valenciana.
Pel que fa a la capacitació del professorat en els diferents nivells educatius, prop del 90% dels mestres d’infantil i primària la tenen, però la xifra baixa de manera espectacular en secundària i batxillerat, amb un 68% de professorat amb capacitació malgrat el suposat “requisit lingüístic”. En l’àmbit universitari la xifra baixa dràsticament al 40%.
La no-catalogació dels llocs de treball del professorat provoca greus incompliments en les línies, de cada deu professors o professores de secundària, tres no estan capacitats per a donar classe en valencià. És a dir, que a la manca d’oferta cal sumar incompliments en l’aplicació de les línies per manca de formació”.
La universitat: una assignatura pendent
És un fet constatat que un 90% dels estudiants de la Universitat de València entén el valencià, un 94,5% de la UJI i un 82% de la Universitat d’Alacant. Això no obstant, el percentatge de crèdits impartits en valencià a les nostres universitats és només testimonial, la mitjana del curs 2007-2008 es fixa en el 11,17%. Aquest percentatge oscil·la entre el vergonyós 0% de la Universitat Miguel Hernández i el 24% de la Universitat de València.
La irrisòria promoció del valencià de la Generalitat Valenciana entre els empleats públics
El Títol Quart de la LUEV contempla l’actuació dels poders públics en el foment de la utilització del valencià en les activitats administratives i el seu coneixement per part dels funcionaris i empleats públics.La nostra administració compta amb 15.669 empleats públics. Només a 193 se’ls ha exigit un determinat grau de coneixement del valencià. Això suposa un 1,2%. Per tant, el dret de la ciutadania a ser atesos pels empleats de la Generalitat Valenciana es veu molt reduït.
Quantes sentències s’han fet que reconeguen la unitat de la llengua?
Dèsset han sigut les sentències dels tribunals Constitucional, Suprem i Superior de Justícia valencià i per dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que han provat l’equivalència legal de les denominacions valencià i català.
Balanç final
Segons els responsables de l’informe, “després d’un quart de segle, es demostra que la LUEV és una llei de mínims que s’ha aplicat al mínim, que és una llei incomplida en els deures que s’imposa i impossibilita als ciutadans poder exercir uns drets que no tenen uns deures correlatius. L’ensenyament en valencià pateix problemes crònics d’aplicació que la Generalitat no resol i els canvis que ha experimentat la societat valenciana en vint-i-cinc anys obliguen a revisar en positiu la LUEV”.
