Les cooperatives d’ensenyament amb l’educació plurilingüe

Comunicat de l’ucev: 

 

La primera declaració de les cooperatives valencianes d’ensenyament prenia posició per una escola inclusiva i en definia el concepte. Per això aquesta segona declaració exposa la necessitat de construir una escola plurilingüe.

En una societat complexa l’escola ha de formar persones amb els recursos necessaris per a desenvolupar-se plenament, per a comprendre millor la realitat, per a interactuar-hi activament i per a gestionar amb èxit les relacions. Volem comprendre què passa en el món, volem donar significat als esdeveniments i ajudar a articular les nostres respostes i actes amb més encert; volem ajudar cada alumne a ser més conscient, més crític i més capaç. En aquest sentit, la llengua és primordial en la mesura que descriu el món i l’investeix de significat. Aprendre bé una llengua és, doncs, d’una importància capital en el procés de formació i de creixement.

El desenvolupament accelerat de la comunicació en una societat mundialitzada -un dels aspectes centrals de les transformacions de la primera dècada del segle XXI-, fa del tot imprescindible l’aprenentatge de llengües per a servir-se’n amb competència. No, simplement, el de la primera llengua i d’una segona llengua, sinó, també, el d’una tercera i d’una quarta…

En una societat moderna la competència es defineix, cada dia més, per la capacitat de posar els propis coneixements, per complexos que siguen, al servei de la innovació, de l’equitat i del progrés. Saber viure les influències multiculturals diverses i defensar la pròpia identitat són un sol objectiu, en què ens juguem la capacitat de ser i de créixer. En educació, els models de domini lingüístic -d’unes llengües en detriment d’unes altres-, per les raons que siguen: d’utilitat, de poder econòmic, polític, cultural…, s’han de rebutjar decididament.

La riquesa lingüística és un tret essencial de les societats modernes, que malden per construir-se en el respecte a l’altre. Per tant, una escola plurilingüe és la que millor pot oferir una capacitat comunicativa bàsica als infants que es proposa de formar. No perdem de vista que cada llengua és una visió particular de la realitat i que, com més llengües sabem, amb més ductilitat podem avaluar punts de vista diferents, i més sensibles ens fem a l’empatia, a l’intercanvi i a la convivència.

 

Com cal abordar l’aprenentatge de llengües en una societat plurilingüe

1) En una societat plurilingüe els individus s’interrelacionen parlant llengües diverses amb fluïdesa. L’escola plurilingüe ofereix més possibilitats de desenvolupament personal i cultural a tots els qui la integren, docents i discents.

2) El Marc Europeu en matèria de llengües és el referent de la competència lingüística adquirida i permet un seguiment general, i acurat, de l’aprenentatge de les llengües. Assegura, endemés, l’equivalència entre els títols oficials d’universitats i acadèmies, ço que facilita, així mateix, la mobilitat dels ciutadans.

3) Cal abordar l’ensenyament-aprenentatge sota una òptica renovada. Les llengües no s’aprenen aïlladament, sinó interrelacionadament. De fet, el coneixement d’una llengua afavoreix l’aprenentatge de les altres i potencia la competència comunicativa. Per tant, l’ensenyament de les llengües s’ha de fonamentar en la comunicació i en el foment de les habilitats lingüístiques bàsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure.

4) L’alumnat que estudia en valencià (PIL i PEV) domina dues llengües, té més base i predisposició per a aprendre’n de noves i, com demostren els estudis, obté millors resultats en competències lingüístiques al final de primària i secundària que no l’alumnat monolingüe. És per això que defensem una escola en què el valencià siga llengua vehicular de l’ensenyament i una competència bàsica, amb el suport de l’entorn.

5) Per a aconseguir que els alumnes desenvolupen de tot en tot la seua aptitud comunicativa, cal aprofitar la gran capacitat del cervell infantil per a aprendre llengües.

6) Les escoles han de tenir l’autonomia necessària per a poder adoptar metodologies adequades a l’aprenentatge de les llengües. Metodologies que superen les barreres entre assignatures i faciliten l’ús multilingüe.

7) La implantació de plans plurilingües demana una bona predisposició de mestres i l’estímul dels equips directius, responsables com són de desvetlar i d’acréixer adequadament i eficaçment la competència comunicativa lingüística. Això demana, inexcusablement, equips docents estables, cohesionats i coordinats per a tirar endavant els programes necessaris.

8) Una escola plurilingüe ha de planificar amb prou recursos el tractament de les llengües en totes les etapes. Les noves tecnologies, la interacció dels parlants, les situacions reals d’aprenentatge i de comunicació, l’acompliment del requisit lingüístic, mestres natius, ajudants lingüístics, intercanvis i formació continuada…, han de confluir en l’itinerari de l’aprenentatge escolar i han de contextualitzar apropiadament les situacions de comunicació.

 

Un gran rigor és indispensable a l’hora de parlar de l’educació plurilingüe. Per això l’escola cooperativa ha de partir de tres principis:

1. L’escola ha de fomentar entre alumnes una actitud general d’estima i de respecte de les llengües; ha de saber inculcar-los que cada llengua, al marge del nombre de parlants actius que puga tenir, és, alhora, una font i un pou de coneixements, de valors, de tradicions.

2. La millor manera d’aconseguir que l’alumne desenvolupe la capacitat comunicativa és d’aprofitar la riquesa lingüística del nostre entorn: fer escola en valencià i començar oportunament l’aprenentatge de més llengües.

3. La implantació de plans plurilingües ha de basar-se en el suport dels equips directius i docents, en l’esforç que la societat plurilingüe demana, i ha de comptar amb recursos adequats.

 

Ucev, Unió De Cooperatives D’ensenyament

València, Febrer Del 2011