La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic arranca el curs amb un missatge en positiu
Des de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic llancem també un missatge positiu de cara a l’inici de curs, de prestigi de l’escola pública. És cert que estem patint l’augment de ràtio en les aules, l’eliminació de places de professorat, la denegació de línies en valencià, la permanència de barracons crònics i les deficiències d’infraestructures, entre d’altres qüestions, però el sobreesforç i el bon treball que les comunitats educatives desenvolupen als centres públics ha demostrat que amb lluita s’aconsegueixen els objectius d’integració social, qualitat i compensació educativa que garanteixen l’accés de la ciutadania al dret a l’educació.
En conseqüència la Plataforma en defensa de l’Ensenyament Públic comença el curs convocant mobilitzacions. A la roda de premsa hem comptat amb el testimoni d’un pare, Abraham Canales del CEIP Rei En Jaume de Xirivella, que ha lluitat molt perquè al seu centre s’òbriga una línia en valencià; amb Luis Miguel Arroyo, alumne compromès amb l’educació pública i l’accés al dret a l’educació; i amb Empar Bataller del CEIP Ballester Fandos de València, mestra que treballa diàriament amb necessitats educatives especials.
La Plataforma anuncia el següent calendari d’accions; el 9 i 16 de setembre, coincidint amb l’inici de curs de primària i secundària respectivament, es convocaran concentracions a tots els centres públics i lectures de manifest.Paral•lelament es durà a terme una recollida de signatures contra la LOMQE.
Fa quaranta anys, a les acaballes del franquisme, una generació de mestres i de pares i mares va començar a construir l’ensenyament modern al País Valencià. Va ser una generació que va lluitar per la implantació de la democràcia, per la renovació pedagògica, per la normalització del valencià a l’ensenyament, que tenia molt clar que l’educació és un dret fonamental al servei de l’alumnat i de la ciutadania.
Amb el seu esforç, milers de xiquets i xiquetes s’han format en els valors de la cooperació, el respecte i la tolerància, que aquests mestres i pares i mares practicaven dia a dia. I ho han fet per convicció, per vocació, conscients que estaven construint el futur de la nostra societat.
Aquesta generació va sentar les bases d’un sistema educatiu basat en la compensació de les desigualtats, en l’atenció a la diversitat, en la igualtat d’oportunitats. Moltes vegades a contracorrent, amb poca ajuda dels governs de torn i amb lleis educatives insuficients. A pesar d’això podem dir que gràcies a l’esforç d’aquelles generacions, quaranta anys després, hem avançat en un sistema educatiu públic de qualitat, en valencià i compensador de desigualtats. Així ho reconeixen informes internacionals de l’OCDE, que ens situen com un dels sistemes educatius més equitatius socialment. Ha estat el sistema públic el que ha garantit aquesta equitat, amb l’acollida de tot tipus d’alumnat, independentment de la seua llengua, nacionalitat, religió o condició social.
També els resultats en les proves d’accés a la universitat, per citar els més coneguts, demostren que el sistema públic dóna uns resultats molt satisfactoris, malgrat tindre les retallades més fortes de la història.
La crisi ha estat aprofitada per a desmantellar, amb l’argument de l’austeritat, tot el que hem avançat en aquests darrers anys, amb greus retallades de professorat i ajudes i suports de tot tipus a l’alumnat (compensació educativa, menjador i transport escolar, llibres de text, beques, etc.). El govern valencià ha estat afavorint l’ensenyament privat i concertat en detriment del sistema públic en els darrers anys i està fomentant un ensenyament elitista i competitiu en lloc d’un d’integrador i cooperatiu. La nova llei educativa en tràmit parlamentari, la LOMQE, avança en l’increment de l’escletxa social entre el nostre alumnat en lloc de combatre les desigualtats. També en l’empitjorament de les condicions laborals del professorat i elimina tot vestigi de participació democràtica en els centres escolars de tota la comunitat educativa, entre altres coses.
No podem ni volem tornar enrere en els avanços aconseguits fins ara. Som conscients que encara cal molta feina per a millorar la qualitat de l’ensenyament, de les infraestructures educatives, de la compensació de desigualtats, de la implantació del valencià en tot el sistema educatiu amb normalitat i d’un plurilingüisme real, de la consecució d’una escola laica, etc. I estem treballant des dels centres educatius, des dels barris i pobles, en el carrer i on calga per aconseguir-ho.
Però no tot és responsabilitat del professorat, dels pares i mares i de l’alumnat. L’administració, els governs, tenen un paper clau en l’èxit del sistema educatiu. I les polítiques educatives dels governs successius del PP al País Valencià i actualment al govern espanyol van en la línia de desfer tots aquests avanços. La potenciació, els darrers anys, d’un model econòmic basat en l’especulació i l’economia no productiva, en detriment de la resta de sectors econòmics, i el malbaratament de recursos públics en obres i projectes faraònics ha fet que ens situem en pitjors condicions per afrontar la crisi. Un model, per cert, que ha afavorit els casos de corrupció més greus que ha conegut l’estat espanyol en la seua història.
I en lloc de replantejar-se eixe model econòmic, es retallen els serveis públics per continuar afavorint interessos privats (banca, multinacionals, grans inversors, etc.), incrementar les diferències socials i potenciar les elits que donen suport als governs.
La comunitat educativa i la ciutadania valenciana diem no a aquesta involució que pretenen els governs valencià i espanyol i diem sí a una escola pública, laica, en valencià, de qualitat, inclusiva, participativa i compensadora. Perquè ens juguem el futur.
