El Concert de Falles enceta de nou La Gira d’Escola Valenciana

  Comptat i debatut, la Casa de la cultura de Burjassot, de nou. Hauria de parlar ja amb Teresa per comprar l’entrada. El Terra o el Racó de la corbella? Deixaré que decidisca ella. Hauré de demanar als pares 8€, però pagarà la pena. Auxili anuncia que llançarà el dia 3 de març un nou tema, Smoking acaba de traure un nou disc. Encara recorde Zoo al Festivern i Vadebo a aquell concert d’Agres… Hòstia, tio! Girem amb l’Ovidi? No t’hi pots negar.
És necessari que avise Vicent i Enric. Han de saber-ho. Necessàriament. Nascuts al poble que té costeres i ponts, al poble de l’Ovidi que ha permés callar, i ha callat, durant tants anys com de gran va ser la seua figura. Similar al que passa amb Enric Valor a Castalla, sí. I tants d’altres, dissortadament. Mmm, calla! Ara ho recorde, una vegada vaig llegir… on era? Fuster desafiant… ostres, quina memòria! quin llibre era? Recorde que deia alguna cosa com ara: ”No hem vingut a aquest món -hi estàs d’acord, Ovidi?- per a rebre condecoracions oficials, ni ganes. Gratitud, doncs? Sí. I alhora, l’admiració (…) això no ho sabran valorar mai els sàtrapes de la política i de la cultura «oficials»: sàtrapes i sapastres. Però ja es fotran”.
Encara sort, pense, que encara formem part d’aquella fera ferotge. Aquella fera que es mou, la ciutadania que busca recuperar -sí, encara des de llavors ens calen recuperacions- els drets fonamentals d’expressió i manifestació de les nostres arrels. Què en pensaria ara Montllor, de nosaltres? ”Què deuria pensar de nosaltres, ciutadans d’arrels esqueixades, que havíem mig mort en una ciutat enorme i terriblement cansada?” es preguntà Montserrat Roig. ”A les cançons ens ho diu”. Purament i plena. Ens ho diu, ens ho confessa i ens ho regala. Ens regala l’herència vestida del seu negre, el negre que l’acompanya a les vacances. Nosaltres, el negre que l’acompanyem a les vacances. Perquè ho volem -i ho podem- tot. Perquè vull, perquè vols, perquè vol, perquè volem, perquè voleu, i no perquè volen. Perquè volem, si més no, el pa sencer.