La UEM de la Universitat de València organitza les V JORNADES d’Experiències Plurilingües
Els dies 25, 26 i 27 de setembre, la Facultat de Magisteri de la Universitat de València acollirà la cinquena edició de les Jornades d’Experiències Plurilingües amb el títol El projecte lingüístic de centre (PLC): disseny, oportunitats i reptes. La Unitat d’Educació Multilingüe -UEM- de la Universitat de València i el CEFIRE de València han organitzat aquests col·loquis, que comptaran amb ponents com Anna Marzà, Glòria Torralba, Vicent Brotons i Gemma Lluch. Escola Valenciana, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i la Facultat de Magisteri de la Universitat de València col·laboren en les jornades.
Les jornades d’enguany se centren en el valor del projecte lingüístic de centre (PLC) com a eix conductor del nostre treball docent. Partim del principi que la comunicació lingüística és el centre neuràlgic de tota acció educativa. Hi conflueixen la interacció entre professorat i alumnat, els processos d’ensenyament/aprenentatge, la relació entre alumnes i fins i tot l’organització escolar. En contextos socioculturals i educatius multilingües, la comunicació lingüística es diversifica en competències, formes i usos diferenciats per a cada idioma. És el cas valencià, on les dues llengües oficials i d’instrucció coexisteixen a l’escola amb altres idiomes d’abast internacional.
El projecte lingüístic és l’instrument que defineix, ordena i planifica l’itinerari a seguir en cada llengua. No són, però, sendes divergents. Ben al contrari, discorren en paral·lel, s’entrecreuen, se superposen, conflueixen quant a l’objectiu compartit. Lluny de ser un simple tràmit, un document prescriptiu i rutinari, dissociat de la pràctica d’aula real, el PLC s’ha de convertir en referència constant i ajuda permanent en el treball diari. En el nou marc normatiu, el PLC ha de partir del diagnòstic de les necessitats comunicatives de l’alumnat, en el doble vessant de la formació personal i col·lectiva.
I les ha de satisfer integrant llengües i continguts de manera solvent, creativa i dinàmica. En definitiva, el PLC ha de ser un mapa clar i contrastat, una orientació diàfana per a transitar còmoda- ment pels camins de les llengües.
Amb aquest esperit ens proposem indagar en les possibilitats i límits del PLC. Formulant-nos preguntes que es respondran de manera diversa, segons els contextos i la perspectiva dels canvis, actuals i futurs. Com conciliar les exigències curriculars i la diversitat de situacions educatives? Com acostar la pluralitat d’entorns lingüístics al valencià, com a llengua de cohesió referencial? Com avançar en la integració de llengües, continguts i valors? Com articular una base de reflexió lingüística comuna a totes les llengües que fem servir al centre? Quins aspectes hem d’avaluar en l’expressió oral i escrita dins les matèries no lingüístiques?…Són alguns dels múltiples interrogants implícits en el tema que proposem. D’altra banda, com en tot procés educatiu, la redacció d’un PLC requereix informació. Però tan importants com els coneixements són les actituds proactives (l’explotació de les potencialitats pròpies, l’acceptació de la diferència, el foment de la curiositat i la imaginació creadora…) i l’aprenentatge i el reforçament del treball cooperatiu.
