SER MESTRES
Escola Valenciana es fa ressò de l’article d’opinió “Ser mestres”, que la mestra i escriptora Carme Miquel ha publicat en el diari LEVANTE-EMV el 30 de gener 2018. Després de llegir-lo, trobem cent raons més per assistir a la concentració “L’educació ens dignifica. Sí al valencià”, que Escola Valenciana ha organitzat per defensar la qualitat educativa: l’ensenyament en valencià. El format d’aquest esdeveniment és una gran festa, que tindrà lloc el proper 17 de febrer a les 17 hores a la Plaça de la Mare de Déu de València. L’acte, amenitzat per la periodista Amàlia Garrigós i Francesc Burgos, ‘El Triangulista’, comptarà amb la participació de les comunitats educatives, muixerangues, dolçaines i tabals, gegants i cabuts de tot el País Valencià.
- Més informació: edu.escolavalenciana.org
SER MESTRES
Ser mestre o mestra, ―o professor o docent o ensenyant, tant se val― és exercir un ofici que ha de procurar a la població, des de l‘escola Infantil fins a la Universitat, l‘aprenentatge d‘allò que es considera bàsic en cada etapa i aportar elements per accedir als diferents sabers. És posar a l‘abast de l‘alumnat els coneixements científics i humanístics. És ocupar-se de desenvolupar al màxim les seues capacitats intel·lectuals i físiques i de proporcionar-li mecanismes per viure i conviure de manera òptima en un món complicat. És desenvolupar la creativitat i la racionalitat.
Ser mestre o mestra és saber identificar els conflictes, pròxims o llunyans, que hi ha al món i, en conseqüència, transmetre una cultura de pau i de defensa dels drets humans. És educar en la solidaritat. És posar en pràctica el fet de compartir i el treball cooperatiu.
Ser mestre o mestra és afavorir en l‘alumnat el sentit crític, la capacitat de discernir, la capacitat de pensar lliurement i de decidir obviant aquelles pressions socials que li són inconvenients. En conseqüència, ser mestre o mestra és moltes vegades anar contra corrent de les propostes de determinats mitjans de comunicació o de grups de pressió i de corrents socials que fomenten la competitivitat, la irracionalitat, la vulgarització i la banalització d‘aspectes importants de la vida.
Ser mestre o mestra és fomentar el respecte al territori, és treballar per un medi ambient local i mundial saludable, és tindre consciència i saber prendre mesures, per revertir els enormes problemes ecològics que amenacen el nostre territori pròxim i el de tot el planeta.
Ser mestre o mestra és procurar l‘autoestima individual i col·lectiva. És valorar tots els pobles i cultures del món partint de l‘estima al propi poble i a la pròpia cultura. És procurar l‘aprenentatge de llengües i valorar-les com a elements de comunicació, com a mecanismes intel·lectuals i com a creació i expressió de les col·lectivitats que les parlen. És fer del nostre valencià una eina de comunicació normal, vehicle d‘aprenentatge i element de creació. És saber que la nostra llengua forma part del riquíssim patrimoni lingüístic de la humanitat.
Ser mestre o mestra és un ofici il·lusionant però complexe, en un món de canvis accelerats i amb un alumnat divers amb problemàtiques variades.
Ser mestre o mestra és un ofici digne, i els ensenyants valencians, en general, són professionals conscients que treballen amb rigor en un àmbit que presenta moltes dificultats. És per això que cal exigir el suport de tota la societat al món educatiu i per descomptat el suport d‘aquells actors polítics que tenen la responsabilitat de treballar pel bé comú. Per això, és absolutament indigna la postura d‘alguns partits polítics que amb una demagògia absoluta i postures antipedagògiques, pretenen utilitzar el món educatiu per dividir la societat valenciana, que volen crear un clima de desconfiança cap als ensenyants, llençant infundis i intentant convertir els pares i mares en inspectors de la tasca dels mestres. Les proclames de la senyora Boning, del PP, són una mostra d‘eixe esperit intolerant, manipulador i inquisitorial.
La nostra escola, els nostres professionals de l‘ensenyament, la nostra llengua com a expressió col·lectiva, són puntals de la societat valenciana que es reconeix com a tal i vol un futur millor per a tots. I ningú no té dret a entrebancar el bon camí cap a eixe futur.
Carme Miquel
