Germà Colón

Germà Colón (1928-2020) ha estat un filòleg molt important en la recerca lingüística dins el camp de la Filologia Romànica, i especialment de filologia catalana i occitana o d’etimologia francesa o de lingüística espanyola.

Té una nombrosíssima i acurada bibliografia, per exemple, d’història de la llengua o d’etimologia, especialment de les llengües romàniques esmentades adés, que us recomanem llegir.

Un d’aquests treballs és La llengua catalana en els seus textos (1978, 2 vol.), que recull treballs sobre el català, el denominador comú dels quals és la presència del testimoni escrit. Del qual, us oferim un fragment (concretament de l’escrit titulat «Sobre noms de la llengua: valencià»):

«els escriptors valencians afeccionaven la denominació de llengua valenciana. […] A mida que avança el segle XV, guanya terreny la nomenclatura particularista. A les centúries següents la decadència de les lletres tindrà com a corol·lari un exacerbament de la tendència separatista, tot i que el sentiment d’unitat, més o menys conscient, mai no es perd. Haurà d’arribar el romanticisme i hauran de passar moltes coses perquè un poeta valencià com Vicent W. Querol gosi proclamar que escriu unes Rimas catalanas, i això “con notable extrañeza de muchos de sus paisanos, aunque con estricta propiedad filológica, opuesta al vulgar error que entrañaba la palabra lemosina”, segons l’imparcial judici de Menéndez Pelayo, que sabia ben bé de què parlava.»