Quim Monzó

Quim Monzó (1952) és una de les figures més rellevants i representatives de la literatura catalana contemporània.

Narrador, articulista i traductor, té una extensa obra narrativa ― que us recomanem llegir― entre la qual destaquen les novel·les L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976), Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989), el recull de narrativa breu Vuitanta-sis contes (1999), així com els reculls d’articles El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010). A més, convé destacar que les seues obres s’han traduït a més d’una vintena de llengües.

Tot seguit us oferim un fragment de la narració breu «El conte», inclosa al llibre El perquè de tot plegat (1993):

«A mitja tarda l’home s’asseu a l’escriptori, agafa un full de paper blanc, el fica a la màquina i comença a escriure. La frase inicial li surt de seguida. La segona també. Entre la segona i la tercera dubta uns segons. […] De tant en tant rellegeix el que escriu, ratlla paraules, en canvia l’ordre dins de les frases, elimina paràgrafs, llença fulls sencers a la paperera […]».