Carme Miquel
Carme Miquel (1945-2019) fou mestra i una de les impulsores de l’ensenyament en valencià fa més de 50 anys, sota els principis de la renovació pedagògica Freinet, cofundadora d’Escola Valenciana i de la CAPPEPV, organitzacions que va presidir entre 1990 i 1994.
Com a escriptora va publicar una trentena de llibres. En aquest sentit, cal destacar les novel·les Aigua en cistella (1998), La mel i la fel (2005) i Mataren el verd (2013); les narracions per a infants i joves Un estiu a la Marina Alta (1970, 2009), Marieta o les bromes d’un rei (1972), La rabosa (1973), Barrets barata rialles (1984), Uns papers en una capsa (1994), La rabosa viatgera (1995), L’amenaça de les grues (2007), Els contes de Marc (2012) i Llum i estel (2014); els assajos per a infants i joves Estimem la nostra llengua (1981), A cau d’orella. Cartes a Roser (1997) i Murmuris i crits. Cartes a Mireia (2003); nombrosos materials didàctics per a diferents nivells educatius i l’assaig Escola i llengua al País Valencià (1976), que us animem a llegir.
Tot seguit us oferim un fragment de l’assaig juvenil A cau d’orella. Cartes a Roser (1997), on explica a la seua filla (i a tots els joves del nostre país), les incògnites i les esperances del món que ens envolta:
«[…] tenim mostres que la idea d’una Espanya imperialista castellanitzadora que tant es va conrear durant el franquisme, encara perviu en alguna institució i entre gent de dins i de fora del País Valencià. Hi ha persones que no entenen que nosaltres vulguem fer un ús normal de la nostra llengua, que simplement visquem en valencià, que és el que som. Es posen nerviosos, ens titllen de maleducats i se senten ofesos […]».
