Ramon Llull

Ramon Llull (1232-1316) fou un dels primers escriptors que va emprar el català per tractar de temes aleshores reservats al llatí, com ara la teologia, la filosofia i la ciència.

Va escriure obres filosòfiques com el Llibre de Contemplació (1271-1274), l’Arbre de la Ciència (1295-1296) o l’Ars magna (1305-1308); obres de controvèrsia religiosa com el Llibre del gentil (1274-1276), la Retòrica nova (1301), el Fantàstic (1311) o l’Art abreujada de predicació (1311); obres pedagògiques com el Llibre de l’Orde de Cavalleria (1274-1276) o la Doctrina pueril (1274-1276); obres devocionals com El Llibre de Sancta Maria (1290); obres narratives com el Llibre de Meravelles (1287-89) o el Romanç d’Evast e Blaquerna (1283); i obres autobiogràfiques com el Desconhort (1295), el Cant de Ramon (1300) o la Vida Coetània (1311).

Tot seguit us oferim un fragment de la novel·la Romanç d’Evast e Blaquerna (1283):

En una ciutat se seguí que un dispost jove, gentil home, fill d’un noble burgès, era romàs, aprés la mort de son pare, molt abundós de les temporals riquees, i son pare havia’l criat e habituat a molt bones costumes. Est jove havia nom Evast, lo qual fon bell de presona, e noble de cor, i molt ben aparentat; i sabia tantes lletres i ciències, que entenia suficientment la sancta Escriptura […].