Caterina Albert

Caterina Albert (1869-1966), coneguda literàriament amb el pseudònim de Víctor Català, fou una escriptora de narrativa, poesia i teatre.

Va escriure les novel·les Solitud (1905) i Un film (3.000 metres) (1926), i les obres de narrativa breu Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires vius (1907), Giselda (1917), El calvari d’en Mitus (1917), La Mare Balena (1920), El carcanyol (1924), Els centaures (1924), Marines (1928), Contrallums (1930), Nostramo (1923), Retablo (1944), Encunys (1946), Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951), entre d’altres.

A continuació us oferim un fragment de la novel·la Solitud (1905):

Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells, i en Matias, amb ganes d’estalviar el delit, preguntà al carreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya. El pagès, rialler i encantat de trobar una estona de conversa, li féu de seguida lloc a son costat en la post travessera, i digué a la Mila que s’ajoqués darrera d’ells, sobre el bossat. Ella guaità amb agraïment an aquell home desconegut, que li feia semblant mercè. Malgrat la bona cama que tenia, estava fatigada […].