Josep Maria Benet i Jornet

Josep Maria Benet i Jornet (1940 – 2020) ha estat guionista i un dels dramaturgs més importants de la segona meitat del segle XX i principis del XXI en llengua catalana.

Com a escriptor cal destacar la seua obra narrativa La catàstrofe de ser un nen (2014), les seues novel·les Poble Nou (1994) i Rosa (1996), i les seues obres teatrals Una vella, coneguda olor (1964), Cançons perdudes: Drudània (1970), Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna (1970), Berenàveu a les fosques (1972), La desaparició de Wendy i altres obres (1974), Revolta de bruixes (1976), La nau (1977), Descripció d’un paisatge i altres textos (1979), Quan la ràdio parlava de Franco (1980), Baralla entre olors (1981), Elisabet i Maria (1982), Dins la catedral (Josafat) (1985), El manuscrit d’Alí Bei (1985), Ai, carai! (1989), Desig (1989), Dos camerinos: apunts sobre la bellesa-3 (1990), Fantasia per a un auxiliar administratiu: obra en dues parts (1970), A la clínica: apunts sobre la bellesa del temps – 1 (1993), E. R. (1994), Fugaç (1994), Alopècia (1994), Testament (1996), El gos del tinent (1997), Precisament avui / Confessió (1998), Olors (2000), Això, a un fill, no se li fa (2002), L’habitació del nen: les tretze de la nit (2003), Salamandra (2005), Soterrani seguit de Tovalloles de platja (2008) i Com dir-ho? (2013), entre d’altres.

Tot seguit us oferim un fragment de l’obra Testament (1996):

ESCENA 6

Professor: Sí, estic malalt. I tinc un regal per tu. Espera, res de diners, cap ajut econòmic… Oblidem-ho. M’he excedit, proposant-ho. A veure. Procuraré ser clar i ràpid, si te n’has d’anar. La qüestió és que estic malalt i no tindria temps, potser, de tornar a escriure l’assaig.

Noi: No sé què dir. L’he destruït.

Professor: No et facis il·lusions. No ha passat res irreparable. De moment, no. Has trencat el disquet que et vaig passar i has destrossat l’ordinador que conté la memòria del llibre. Però… Quedava encara un altre disquet. (El mostra.) Aquest disquet.

Noi: Ah. Ho celebro. He pecat d’ingenuïtat imaginant que podria destruir la teva obra. Per sort.

Professor: Oh, encara pots. Ara sí. Només queda aquest disquet. Cap més còpia. I aquí ve la meva proposta. Sospito que ja no ens tornarem a veure. Encara que intenti convece’l del contrari, el meu amic no et deixarà tornar a la facultat.

[…]