Josep Vicenç Foix

Josep Vicenç Foix (1893-1987) fou poeta, periodista i assagista.

Va escriure els poemaris Gertrudis (1927), KRTU (1932), Sol, i de dol (1947), Les irreals omegues (1949), Còpia d’una lletra tramesa a na Madrona Puignau de Palau ça Verdera (1951), On he deixat les claus… (1953), Onze Nadals i un Cap d’Any (1960), L’Estrella d’en Perris (1963), Obres poètiques (1964), Allò que no diu “La Vanguardia”. Noves de darrera hora – Telegrames – Fets diversos (1970), Darrer comunicat (1970), Desa aquests llibres al calaix de baix (1972), Tocant a mà (1972), Diari 1918 (1981), Trenta-sis cèl·lules líriques (1984), Cròniques de l’ultrason. L’Estació (1985), Poemes esparsos (1997), Entre algues, do’m la mà (1997), A Joana Givanel (Poemes) (2000), Conte de Nadal (2004), Telegrames (2005) i Amb versos de vacances (2013), entre d’altres.

Tot seguit us oferim un fragment del poema «Gertrudis», inclòs dins el llibre Gertrudis (1983):

Vaig abandonar el cavall que, en el més bell cloure de les seves parpelles, havia fet del sol un ornament del seu front i que vaig tenir en compte d’endur-me en aquella nit ―llanterna ingular que em guià, fidel, al jardí de Gertrudis. […]