Llorenç Villalonga

Llorenç Villalonga (1897-1980) fou escriptor i va destacar en la creació novel·lística.

Va escriure les novel·les Mort de dama (1931), La novel·la de Palmira (1952), Bearn o La sala de les nines (1961), L’àngel rebel (1961), Desenllaç a Montlleó (1963), L’hereva de dona Obdúlia o Les temptacions (1966), Falses memòries de Salvador Orlan (1967), Les Fures (1967), La gran batuda (1968), La “Virreyna” (1969), La Lulú o la princesa que somreia a totes les conjuntures (1970), Lulú regina (1972), El misantrop (1972), Andrea Víctrix (1974), Un estiu a Mallorca (1975), La bruixa i l’infant orat (1992) i Rosa i gris (2011), entre d’altres. També va publicar les obres de narrativa breu El lledoner de la clastra (1958), El llumí i altres narracions (1968), La dama de l’harem (1974), Narracions 1924-1973 (1974), Julieta Récamier i altres narracions (1980), Tots els contes (1986) i Relats (1996).

Tot seguit us oferim un fragment inicial de Bearn o la sala de les nines (2008):

Benvolgut amic:

Ignor si quan aquest escrit arribi a les teves mans ja sabràs la infausta nova: els senyors moriren fa prop de dos mesos, la darrera nit de Carnaval, en circumstàncies més aviat misterioses. Bearn ha estat fins ara ple d’escrivans, missèrs, creditors que aixecaven actes i redactaven inventaris. Duim una temporada sense repòs.