Maria Barbal

Maria Barbal (1949) és escriptora, sobretot de novel·la i narrativa breu.

Ha escrit les novel·les Pedra de tartera (1985), Mel i metzines (1990), Càmfora (1992), Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Cicle de Pallars (2002), Bella edat (2003), País íntim (2005), Emma (2008), En la pell de l’altre (2014) i A l’amic escocès (2019); les obres de narrativa breu La mort de Teresa (1986), Pampallugues (1991), Ulleres de sol (1994), Bari (1998), La pressa del temps (2010) i Dolça companyia, cara sol·litud (2013); el llibre de narrativa Cada dia penso en tu (2011); l’obra de teatre L’helicòpter (2000); així com els llibres de narrativa infantil i juvenil Des de la gàbia (1992) i Espaguetti Miu (1995), entre d’altres.

A continuació us oferim un fragment de l’inici de Pedra de tartera (2015):

Es veia prou que a casa érem molts. I devia de sobrar algú. Jo era la quinta de sis germans i, segons deia la mare, havia arribat perquè Déu havia volgut i s’ha d’acceptar allò que Ell envia. La Maria, que era la primera, feia més de mestressa que la mare mateixa, el Josep era l’hereu i el Joan era al seminari. Els altres tres més petits, havia sentit a dir un ramat de camins que donàvem més feina que benefici. Els temps no eren d’abundància, tantes boques i poca hisenda havien de fer forat per força. […]