Entitats socials de tot l’Estat reclamen la igualtat lingüística al Congrés

Escola Valenciana juntament amb altres entitats del País Valencià, Catalunya, Illes Balears, Aragó, Euskal Herria, Astúries i Galícia han impulsat una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés espanyol perquè es garantisquen els drets lingüístics de la ciutadania no castellanoparlant.

El president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, la secretaria, Alexandra Usó, i el tècnic de Drets Lingüístics, Andreu Carapuig, s’han desplaçat a Madrid en representació d’Escola Valenciana. Alexandra Usó ha reclamat que es garantisca “un dret humà com són els drets lingüístics”. Així mateix, ha recordat que “només es garantirà la igualtat lingüística si el funcionariat i personal de l’administració és competent en les Llengües pròpies, si aquestes estan presents de forma generalitzada a pàgines oficials i si tenen un reconeixement internacional com té el Castellà.”

Aquesta aliança d’organitzacions de tot l’Estat la formen les entitats Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Ciemen, Obra Cultural Balear, A Mesa pola normalización lingüística, Kontseilua, Nogara i Iniciativa pol asturianu. Aquestes entitats volen que es garantisquen els drets lingüístics “que són drets humans”, així com el reconeixement de la diversitat lingüística a tot l’Estat Espanyol.

Reclamen a l’Estat que es respecten tots els acords i tractats a nivell europeu o internacional, com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o  el Protocol per la Garantia dels Drets Lingüístics, acords que l’Estat Espanyol ha signat, però que no es respecten.

Aquestes entitats que recorden que “un 45% de la població viu a territoris amb llengua pròpia diferent del castellà”, també reclamen que s’apliquen a totes les llengües pròpies tots els drets i deures que, fins ara, han estat exclusius per al castellà.

El contingut d’aquesta PNL insta el govern a:

1. Iniciar totes les accions perquè les llengües pròpies diferents del castellà gaudisquen dels mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà.

2. Garantir el deure de coneixement per part del funcionariat que preste serveis en territoris amb llengua pròpia així com impulsar les mesures adequades per a estendre el coneixement generalitzat de les llengües en els seus respectius territoris.

3. Assumir la realitat plurilingüe i garantir que l’administració de l’estat funcione en les diferents llengües independentment de la seua ubicació física, entre altres, en les Corts generals, els Tribunals Constitucional, Suprem i Audiència Nacional, organismes com l’Agència Tributària o la Seguretat Social o altres empreses i entitats públiques com CRTVE.

4. Impulsar i donar suport a reformes estatutàries per a l’oficialitat de les llengües pròpies que encara no són oficials en una part o la totalitat del territori on es parlen.

5. Garantir la igualtat lingüística en l’Estat estenent deures i drets dels quals fins ara només s’ha beneficiat el castellà, com són la capacitació en llengües pròpies del personal de totes les administracions públiques, inclosa la de Justícia, el seu ús generalitzat en les pàgines oficials i el seu reconeixement a nivell internacional en paritat amb el castellà.

6. Posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal, que afecta de manera frontal a l’àmbit econòmic i singularment a l’etiquetatge, i emprendre una política decidida per a posar fi a les discriminacions lingüístiques i per a difondre el coneixement i el respecte per totes les llengües de l’Estat.

7. Permetre l’ús administratiu de les diferents llengües entre territoris del mateix espai lingüístic, dins i fora de les fronteres administratives, sense barreres i signant acords per a la recepció recíproca de mitjans de comunicació dins d’aquests espais lingüístics.

8. Respecte real, basat en drets i deures i en l’actuació compromesa de tots els poders de l’Estat.