Escola Valenciana exigeix que s’acredite formalment el nivell de valencià com a requisit per a accedir a la direcció d’À Punt
Aquesta convocatòria pública només contempla que s’acredite el coneixement del valencià a l’entrevista
Escola Valenciana denuncia que les bases de la convocatòria pública per a accedir tant a la Direcció General de la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana com a la presidència del consell rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació no asseguren de manera efectiva el coneixement de valencià, el qual es comprovarà únicament mitjançant una entrevista.
Per això mateix, l’entitat insisteix que el nivell de valencià s’ha d’assegurar de manera efectiva, com a requisit mínim d’un C1 dins les bases de la convocatòria i acreditat de forma objectiva amb un certificat de la JQCV o equivalent.
Escola Valenciana, que ja va denunciar aquests fets en juliol, abans que es publicaren les bases el passat mes d’octubre, i que ha vist com es continua sense incorporar aquesta demanda com a requisit per a accedir a la direcció d’À Punt, també insta la Generalitat Valenciana a establir de forma immediata el requisit lingüístic per a accedir a la funció pública, siga quin siga el lloc a ocupar dins l’administració. No obstant això, considera que “la competència lingüística té encara més sentit en una direcció dins l’àmbit audiovisual”. També recorda que aquest cas “no és únic ni aïllat, sinó que el trobem a altres bases de convocatòria pública com en l’accès a la presidència del Consell Rector de la CVMC”.
L’entitat cívica lamenta que, després de quaranta anys d’Estatut d’Autonomia i 39 anys de Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, els nostres representants polítics no hagen tingut la capacitat de legislar perquè el valencià “siga una llengua útil i necessària als diferents àmbits administratius i socials, com són l’àmbit educatiu, laboral, sanitari, comercial, d’oci…”. Aquesta manca de capacitat per a garantir els nostres drets lingüístics és, a més, “un fracàs col·lectiu com a poble”, ja que “s’han desenvolupat només “actes parcials sense un projecte global i generalitzat”.
