Ara diuen que l’anglés es demana més…que el valencià

El President de la Diputació d’Alacant, Sr. Ripoll, diu que es demanda més l’anglès que el valencià. Així justifica la seua política lingüística o la del Consell?

Si preguntem què vol la gent, estar de vacances o treballar, diran que estar de vacances. Si ens atenem al què un xiquet vol quan és menut, naturalment vol NO anar a l’escola, no mejar verdures, no fer els deures.

Així doncs, si la responsabilitat política és donar sempre gust als ciutadans, a vegades erràtics en les seues demandes, per desinformació, perquè els poders públics els oculten allò què els convé, i allò què convé els seus fills… doncs clar….cada vegada més anirem a una societat manipulable i emprobrida. També ocorre que els polítics (alguns més que altres) interpreten la voluntat dels ciutadans a la seua conveniència.

Si un fullet turístic el demanen en anglés en Benidorm, clar que l’hem de tindre disponible en anglés. I en valencià. I en castellà naturalment. Mai haurem d’enfrontar el valencià a l’anglès. Fer eixa demagògia fereix la nostra sensibilitat i hauria de ferir la suposada sensibilitat dels defensors de la "nostra cultura valenciana" en fòrums en els quals no es parla ni una paraula de valencià. O es parla, però és l’únic que es fa.

Es defensa el plurilingüisme. Per favor, que s’informen un poc els nostres polítics. No saben ni els camins i ni els viaranys pels quals s’arriba al coneixement de les llengües. Al coneixement i l’ús del valencià. Ens estan continuament ofenent. Als mestres, a ls famílies i als xiquets. Als lingüistes i sociolingüistes d’aquest a terra i d’altres terres en situacions semblants. A tanta gent que vol que la nostra escola siga plurilingüe.

Mentre es fan estes declaracions, la Conselleria d’Educació retalla aules en valencià i recomana que els programes PIP ( Programes d’Incorporació Progresiva del valencià) esdevinguen un esquífit model escolar. Tanta feina per arribar ací….

No ens despertarem una mica del sopor? Les "amenaces dels mercats" ( que jo imagine com un monstre dels contes infantils!) tindran la potència d’adormir els nostres drets i les nostres il·lusions? Ja sabem que mentre no hi ha el més necessari, és difícil defensar allò un poc més ideal..
Podriem fer-ho tot alhora?

Va! au! que ja és l’hora!!