Mitjans de comunicació propis, finançament just i ensenyament en valencià

El 9 d’octubre de 1238 vam nàixer com a poble. És un dia festiu. És un dia reivindicatiu. En Escola Valenciana en sabem bastant, d’unir festa i reivindicació, celebració i reclamació: les Trobades d’Escoles en Valencià, la Gira de concerts en valencià, el cinema en valencià, el voluntariat lingüístic… som un moviment que proclama la pertinença a «un poble unit, alegre i combatiu», un poble que va alternant èpoques de resistència i de reconstrucció, i reclama sempre el seu dret de «ser» al costat d’altres. Allà on la diversitat es valora, allà on les identitats col·lectives es respecten, cabem tots. Si no s’entén que un projecte comú es construeix des de la pluralitat cultural i lingüística, el malestar i el conflicte estan servits.

El 9 d’octubre, la nostra festa fundacional, és un dels millors moments per reivindicar allò que volem i manifestar-ho davant de tothom.

Mitjans de comunicació propis

Necessitem amb tota urgència uns mitjans de comunicació públics i en valencià, de proximitat, que ens tinga al corrent de l’actualitat i ens faça conscients de la nostra riquesa humana, social i històrica, que proporcione referents lingüístics i culturals a tothom, especialment als nostres xiquets i xiquetes, que hui han de mirar els dibuixos animats en castellà o anglés. Volem uns mitjans que expliquen el món des de la nostra perspectiva de valencianes i valencians, i no amb discursos uniformitzadors que no ens són propis. En definitiva, uns mitjans que ens ajuden a construir una mínima autoestima com a poble. I, no menys important, que es convertisquen en motor econòmic, no sols del sector audiovisual, sinó de tots els sectors, gràcies a la seua capacitat per posar en contacte l’activitat econòmica i els seus públics.

Finançament just

El País Valencià és el territori que rep menys recursos per càpita de tot l’Estat, uns recursos generats, en bona part, per les valencianes i els valencians, que no tenen mai el retorn esperat.

La discriminació fiscal a què ens sotmet Madrid està afectant des de fa massa anys la nostra qualitat de vida. Amb un finançament just, simplement, tindríem un augment considerable en la inversió en sanitat, en educació, en infraestructures, en polítiques contra l’atur… Només demanem allò que ens correspon.

Ja n’hi ha prou que contribuïm com si fórem una comunitat rica, quan la renda valenciana està per davall de la mitjana espanyola. Ja n’hi ha prou que, a través del FLA, ens estiguen cobrant interessos per prestar-nos els nostres propis diners.

Plurilingüisme

Tenim l’oportunitat, realista i factible, de formar tota una generació amb coneixements avançats en tres llengües: valencià, castellà i anglés, si més no. I la reacció d’alguns són les denúncies judicials, les crítiques destructives i els atacs polítics, exercits sempre des de la mediocritat. Està més que demostrat que amb l’aprenentatge de llengües la capacitat intel·lectual de l’alumnat augmenta.

La societat camina cap al plurilingüisme, la diversitat i la convivència entre cultures, per açò hem d’ensenyar les xiquetes i els xiquets el valor de la suma i el coneixement, mai de la renúncia o la ignorància.

Amb el valencià, les oportunitats augmenten. Perquè sense valencià no hi ha plurilingüisme; sense valencià no hi ha llibertat. Sí a les llengües. Sí al valencià.

► Qüestionari pel 9 d’Octubre: https://goo.gl/forms/uvFs1SwmBYuxzdKi2