Josep Vicent Bataller: «Els MRP estan íntimament lligats a l’ensenyament en valencià»

Premi a l’Ús Social del Valencià. XVa Nit d’Escola Valenciana

Escola Valenciana ha guardonat amb el premi a l’Ús Social del Valencià la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià —MRP— pel  compromís social amb l’ensenyament en valencià des de fa més de 50 anys. Els MRP van tindre un paper determinant en la depuració del franquisme als centres educatius els primers anys de la democràcia i, posteriorment, han tractat d’introduir canvis en les metodologies de l’ensenyament i en la formació del professorat per millorar la qualitat educativa. L’escola és essencial per transmetre valors d’equitat i formar persones crítiques, que qüestionen el món en què vivim. Els MRP volen dotar l’alumnat de les eines i els coneixements necessaris per transformar la societat i construir un món més just. Els MRP es basen en la transmissió de les idees de Rosa Sensat, Ferrer i Guàrdia, Giner de los Ríos, l’Escola Moderna, l’Escola Lliure… Els postulats d’aquestes pedagogues i d’aquests pedagogs tenen més de 100 anys d’antiguitat i, a hores d’ara, continuen sent idees renovadores.

Hem conversat amb el president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià, Josep Vicent Bataller, mestre i, en l’actualitat, professor de cicles formatius d’informàtica. «La presidència de la Federació és un càrrec més simbòlic que real; nosaltres funcionem de forma assembleària, democràtica, i cada moviment ostenta uns càrrecs. En aquest moment, el meu Moviment, el Col·lectiu d’Ensenyants de la Ribera, li toca tindre la presidència i sóc jo qui l’ostenta. L’any que ve pot ser qualsevol altra persona», ens comenta.

– Què són els Moviments de Renovació Pedagògica?

Naixen en la democràcia, pràcticament en els últims anys del franquisme. Venim d’aquella llarga nit franquista en la qual l’escola i, tots, per referències històriques o altres perquè l’hem viscut, veiem el que era i hi havia molta feina per fer. I havíem d’actualitzar l’escola, canviar la metodologia, canviar les formes de treballar dins i fora de l’aula. Aleshores, en aquells moments hi ha un grup de mestres inquiets que comencen a reunir-se. El moviment Rosa Sensat a Barcelona fou el precursor, però ací al País Valencià comencen a quallar aquells grups i quallen definitivament en la primera escola d’estiu, que després ha seguit celebrant-se fins a l’actualitat, que té una estructura descentralitzada. Cada moviment fa la seua pròpia escola d’estiu. Això va marcar un abans i un després. Un grup de gent que es preocupa per canviar la metodologia i fer que l’alumne o l’alumna siga el vertader protagonista del procés d’ensenyament i aprenentatge i, sobretot, fent-los el més feliços possible, que és del que es tracta.

– Quines entitats donen cos a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià? Quan decidiu unir-vos?

En aquests moments, el Col·lectiu de Terres del Sud, que té la seu a Elx, fan l’escola d’estiu d’Elx, abarca el que és la província d’Alacant; el Col·lectiu de Mestres de la Safor i l’escola d’estiu Marina-Safor o Escola d’Estiu d’Oliva, que són dos moviments independents de la comarca de la Safor; el Col·lectiu d’Ensenyants de la Ribera; el Moviment de Renovació Pedagògica de Castelló, ubicat a Castelló, molt relacionats amb la Universitat Jaume I de Castelló, hi tenen la Càtedra Soler i Godes i, finalment, s’ha incorporat un últim moviment de gent més jove, Amesty Educacion, que són els últims a arribar però li han donat una empenta important a la Federació i als Moviments de Renovació Pedagògica.

«Es pot aprendre i ser feliços alhora. Allò de la letra con la sangre entra s’havia de desterrar i canviar-ho per la lletra amb afectivitat entra»

– Quins són els principis fonamentals que regeixen la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià?

Naixem amb una pretensió pedagògica i didàctica. Dins de l’aula no ens agrada com roden les coses, com funcionen, i hi ha molta feina a fer. Ens plantegem noves metodologies, noves formes pedagògiques, i comencem a canviar coses, la preocupació és, sobretot, l’elaboració de materials, canviar la metodologia, canviar el funcionament de l’aula. Es pot aprendre i ser feliços alhora. Allò de la letra con la sangre entra s’havia de desterrar i canviar-ho per la lletra amb afectivitat entra. És un canvi de paradigma realment important i ens capfiquem bàsicament en el centre i en l’aula, però a mesura que avances t’adones que els problemes que vius dins del centre, sobretot en temes d’igualtat, equitat, de situacions realment dolentes, vénen de fora, no estan dins del centre. Arriben al centre des de fora, per tant, pensem, que cal eixir del centre al medi més proper i al més llunyà i hem d’intervindre en aquestes polítiques educatives i fer-nos protagonistes d’aquesta situació. Aleshores fem un pas endavant i sorgeix la idea de federar-nos per tindre més força i més pes i, fins i tot, de confederar-nos a escala estatal.

«Nosaltres ho basem tot en la crítica i en l’autocrítica»

– Parleu de “moviments de renovació”. Paleseu que la Pedagogia no és un concepte estanc, sinó que es reinventa de forma constant.

Crec que aquest és el gran tret que ens defineix. Parlaria de dos paràmetres que ens defineixen clarament: d’una banda, el concepte que tu has apuntat molt bé de «moviment». Nosaltres ho basem tot en la crítica i en l’autocrítica. El docent sempre té el privilegi i la mala sort de què sempre pensa que ho pot millorar, que ho pot fer millor. Aquesta insatisfacció permanent fa que sempre qüestiones la teua pràctica docent i com millorar-la i com incidir, al capdavall, en el que tots volem: una gent millor formada, en una societat més justa, un alumnat que siga ciutadà el dia de demà amb capacitat crítica per analitzar el món en què viu i incidir sobre ell per transformar-lo i millorar-lo, que és, en definitiva, amb el que tots estem d’acord. Per tant, la idea de «moviment» és fonamental: no es tracta de dir aquesta és la veritat absoluta i d’ací no ens movem; seria absurd. La Pedagogia ha avançat moltíssim des de les nostres arrels, que podríem buscar en Freinet o en Ferrer i Guàrdia i l’escola moderna o la institució lliure d’ensenyament de Giner de los Ríos… Bevem de totes aquestes fonts, però després continuem avançant i qüestionant coses i més en aquesta societat global de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. És evident que ens hem d’adaptar, però sempre amb una mentalitat crítica. Sovint es parla de noves tecnologies, però no es qüestiona allò que es fa; es canvia la forma però no el contingut, per la qual cosa, no serveix. I això em porta al segon paràmetre: la «renovació». A nosaltres no ens agrada la terminologia «innovació educativa» perquè innovar significa que estàs d’acord amb el que hi ha i sobre això innoves, millores, però nosaltres som un poc més radicals en aquest sentit: ens qüestionem el que hi ha perquè hi ha moltes coses que no funcionen, per tant, per a renovar sovint s’ha de trencar amb moltes coses, s’ha de destruir, s’ha de desfer per a bastir una altra vegada. Si un edifici no se sosté com està caldrà tombar-lo per fer-lo nou. No es tracta de fer pegats perquè al final és el mateix edifici i un dia se’ns vindrà avall.

► Fes clic per visualitzar el vídeo de l’entrevista al president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Josep Vicent Bataller.

► Entrevista completa pròximament en la revista Sembra, que es repartirà en la XVa Nit d’Escola Valenciana.