Natxo Badenes: «Escola Valenciana es basa en postulats científics per afirmar la unitat de la llengua»

• Escola Valenciana fa referència a la definició de «valencià», que recull el Diccionari Normatiu Valencià, i a la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i Regionals.

La reacció d’Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua no s’ha fet esperar arran de l’escrit que ha presentat l’Advocacia de l’Estat a la sala tercera del Tribunal Suprem. El document assumeix la decisió del Tribunal Superior de Justícia valencià i considera que el castellà es troba discriminat en el Decret 6/2017, que regula l’ús del castellà i del valencià en l’administració pública autonòmica.

«El valencià és una llengua minoritària que necessita un impuls institucional perquè puga recuperar àmbits d’ús social», ha exposat el president d’Escola Valenciana, Natxo Badenes, que ha remarcat: «Un d’aquests àmbits és l’administratiu: el Govern valencià va fer bé els seus deures quan va plantejar que les comunicacions entre administracions públiques foren, preferentment, en valencià. Aquesta iniciativa és justa, tenint en compte el context sociolingüístic del valencià, que es troba cada vegada més minvat, després de 20 anys de polítiques lingüicides de l’anterior Administració».

«Escola Valenciana es basa en els postulats científics per afirmar la unitat de la llengua: el valencià és el català que parlem al País Valencià, a l’igual que el balear és el català que parlen a les Illes Balears», ha insistit el portaveu de l’entitat cívica i ha esmentat la definició de ‘valencià’ del Diccionari Normatiu Valencià, que va aprovar el ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua l’any 2014. «El diccionari reconeix que la denominació ‘llengua valenciana’ és compatible amb altres denominacions com ‘català’. L’AVL defensa la unitat lingüística i estableix que el valencià i el català són el mateix idioma. Així, la definició de ‘valencià’ és: “idioma romànic parlat a la Comunitat Valenciana, a Balears, Catalunya i altres territoris de la Corona d’Aragó i que també rep el nom de català”».

En aquesta línia, Natxo Badenes ha assenyalat alguns dels articles de la Carta Europea de les Llengües Minoritàries i Regionals, acord ratificat pels estats membres del Consell d’Europa per defensar i promoure totes les llengües europees.  

El preàmbul estableix: «Considerant que la protecció de les llengües regionals o minoritàries històriques d’Europa, algunes de les quals es troben en risc de desaparició amb el pas del temps, contribueix a mantenir i a desenvolupar les tradicions i la riquesa culturals d’Europa».

L’article 7, dedicat als objectiu i els principis, explicita en l’apartat C: «La necessitat d’una acció decidida de promoció de les llengües regionals o minoritàries, a fi de protegir-les» i en el D: «La facilitació i l’impuls de l’ús oral i escrit de les llengües regionals o minoritàries en la vida pública i en la vida privada».

A més, l’article 10, «Autoritats administratives i serveis públics», planteja: «a) I. a garantir que les autoritats administratives usen les llengües regionals o minoritàries; o II. a garantir que els seus agents que estiguen en contacte amb el públic usen les llengües regionals o minoritàries en les seves relacions amb les persones que s’hi adrecen en aquestes llengües».