Escola Valenciana defensa el dret a decidir i insisteix a caminar cap a solucions multilaterals mitjançant consensos cultivats des de les majories socials
L’esperada sentència del Tribunal Suprem del procés d’autodeterminació de Catalunya s’ha donat a conéixer, finalment. Esperada pel període de temps que hem hagut de passar els ciutadans i ciutadanes, preocupats per una crisi política que corre el perill de no resoldre’s bé i angoixats pels dos anys de la inhumana reclusió preventiva de polítics catalans que representen la voluntat d’un percentatge alt dels seus conciutadans expressada en un referèndum, potser sense prou garanties per la negativa a consensuar-les per part del govern d’Espanya, però que és el símptoma d’un conflicte territorial que requereix d’una interpretació política i d’unes iniciatives institucionals conciliadores i democràtiques.
Escola Valenciana creu que no hauríem d’haver deixat, únicament, en mans dels tribunals de justícia qüestions de política territorial tan profundes, tan enverinades per interessos electoralistes i amb una acumulació d’errors comesos des dels despatxos de la política d’Estat. Un exemple d’això és l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola que ha originat de facto un estat d’excepció inexcusable i la desproporcionada actuació policial que ha merescut el rebuig d’un sector social ampli. A més, en casos semblants, qualsevol resolució judicial pot esdevenir-se miop davant d’un conflicte complex, amb tants matisos, tendent a convertir-se en crònic, que es perllongarà en el temps i que no sols afectarà la seua zona zero sinó que abastarà l’Estat sencer.
No ens equivoquem, l’escenari del procés d’independència de Catalunya no es redueix a Catalunya, condiciona i condicionarà negativament, de forma inevitable, la vida parlamentària i la governabilitat de l’Estat i, per tant, devalua i devaluarà la qualitat democràtica de les institucions públiques representatives, fereix i ferirà de gravetat el desenvolupament de l’Espanya de les autonomies i n’és i en serà l’inici d’un cicle polític recentralitzador paral·lel a la liquidació definitiva dels drets històrics i a un buidatge conceptual d’un articulat determinat de la Constitució en vigor. Després de la sentència del Tribunal Suprem, l’exemplaritzant transició espanyola perd significat, adquireix una funció de maquillatge institucional.
Escola Valenciana ha defensat sempre el dret a decidir i el començament d’iniciatives polítiques institucionals perquè, amb garanties democràtiques, caminem cap a solucions multilaterals mitjançant consensos cultivats des de les majories socials. Abans, però, s’ha de fer un esforç conjunt per fer minvar les tensions polítiques, les interferències mediàtiques, els interessos electoralistes creuats. Ara, Escola Valenciana es ratifica en la seua postura i alerta del perill que s’hi produïsca un deteriorament de la convivència ciutadana a tot Espanya, com a conseqüència de l’efecte col·lateral d’aquest conflicte territorial.
En aquest sentit, Escola Valenciana anima a treballar en un nou model de política territorial en què hi haja garanties legislatives per convertir l’Estat plurinacional i la seua diversitat lingüística i cultural en la casa de tots i de totes.
ESCOLA VALENCIANA I LA SEUA FEDERACIÓ ANIMEN LA CIUTADANIA A PARTICIPAR EN ELS ACTES DE PROTESTA CONVOCATS PER LES DIFERENTS PLATAFORMES SOCIALS ARREU DEL PAÍS VALENCIÀ.
