Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda (1908-1983) és una de les novel·listes més importants de la literatura catalana.
Autora de narrativa infantil i juvenil, narrativa breu i teatre, és més coneguda per la seua obra novel·lística, entres la qual cal destacar Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d’un home (1934), Crim (1936), Aloma (1938), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Jardí vora el mar (1967), Mirall trencat (1974), Quanta, quanta guerra… (1980), La mort i la primavera (1986) i Isabel i Maria (1991), que us encoratgem a llegir.
Algunes de les seues obres han estat traduïdes a més d’una vintena de llengües, sobretot La plaça del Diamant (1962), la novel·la catalana més reconeguda de tots els temps.
Així mateix, us oferim un fragment de «Felicitat», conte inclòs en els reculls Vint-i-dos contes (1958) i Tots els contes (2008):
Ahir a la nit, abans d’adormir-se, s’havia adonat que l’hivern s’acabava. «Prou fred», pensà, i s’estirà entre els llençols. Com si vinguessin d’un món més límpid, les remors de la nit li arribaven netes, restituïdes a la seva puresa original. El tic-tac del rellotge, gairebé imperceptible de dia, omplia la cambra d’una palpitació enervant i la feia pensar en un rellotge de país de gegants. Uns passos damunt l’empedrat li semblaven els passos d’un assassí o d’un foll escapat d’algun manicomi i li feien batre el cor i els polsos […].
