Carme Riera

Carme Riera (1948) és una escriptora de narrativa breu, assaig, literatura infantil i juvenil i —sobretot— novel·la.

Ha publicat, entre d’altres, les novel·les Una primavera per a Domenico Guarini (1980), Qüestió d’amor propi (1987), Joc de miralls (1989), Dins el darrer blau (1994), Cap al cel obert (2000), La meitat de l’ànima (2004), L’estiu de l’anglès (2006), Amb ulls americans (2009), Natura quasi morta (2011), Temps d’innocència (2013), La veu de la sirena (2015) i Les darreres paraules (2016).

Tot seguit us oferim un fragment de la novel·la Dins el darrer blau (1994):

A estones vetllava d’aturat, d’altres, trepitjant tan fluix com sabia, passejava per davant el mur que envoltava el jardí, sense perdre de vista la porta que aviat hauria d’obrir-se. Amb insistència minuciosa repassava el motiu que l’havia duit fins allà i dins el bessó de la nit el mantenia despert i vigilant, pendent només del senyal esperat. Intentava posar tot l’esment del món en cadascuna de les contrasenyes que el capità Andreas Harts li havia donat gairebé feia un any i que des de llavors duia ben impreses en el full primer de la memòria perquè arribat el moment tot s’acomplís sense mancar-hi una peça petita. […]