Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira (1939) és escriptor, traductor, antropòleg i sociòleg.

Ha escrit nombrosos assajos sobre la llengua i la identitat del poble valencià, així com síntesis històriques sobre la família Borja o els moriscos valencians, entre d’altres. Com a traductor, ha estat reconegut especialment per les versions de la Divina Comèdia (2001) de Dante Alighieri, dels Evangelis (2004), i de l’Odissea (2011) d’Homer.

També cal destacar la seua narració El tramvia groc (2013), les seues obres de narrativa breu Els cucs de seda (1975) i Quatre qüestions d’amor (1998) i les seues novel·les El bou de foc (1974), El desig dels dies (1981), Viatge al final del fred (1983, 1998), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996), Purgatori (2003) i El professor d’història (2008), entre d’altres.

Tot seguit us oferim un fragment de la novel·la Borja Papa (1996):

El vint-i-sis d’agost de l’any del Senyor mil quatre-cents noranta-dos em van coronar papa, era un dia de molta calor, com si el cel hagués volgut també en això afegir-me a la llista dels quatre successors del meu oncle Calixt, que tots van ser coronats en un d’aquests dies de gran calda de Roma, volia dir que cinc pontífexs seguits havien deixat la vida i el regne per no haver resistit un estiu més de calor enganxosa i de mal aire, qui sap si jo seré el sisè que tampoc no arribarà a un altre setembre, a mig matí vingué el cubiculari a despertar-me, Santedat, és l’hora, Santedat, i em va trobar en camisa i sense tapar amb el llençol, però un papa en camisa és un papa, Santedat, feia quinze dies que em deien Vostra Beatitud, Santíssim Pare, tots excepte el meu cosí Francesc. […]