Joana Raspall

Joana Raspall (1913-2013) fou poeta, narradora, lexicògrafa i bibliotecària.

Va escriure, entre d’altres, la novel·la Diamants i culs de got (2007), les obres de narrativa breu El cau de les heures (2008) i El calaix del mig. El rellotge vell (2010), els poemaris Arpegis. Haikús (2004), Instants (haikus i tankas) (2009) i Jardí vivent (2010), i l’obra teatral L’ermita de Sant Miquel (1964). Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, cal esmentar les obres de teatre El pou (1969), L’invent (1978) i Kònsum, S.A. (1984), les de narrativa El mal vent (1994), Contes del si és no és (1994), La corona de l’àliga (1996), Contes increïbles (1999) i La trampa de la urbanització K. (2000), i els poemaris Petits poemes per a nois i noies (1981), Ales i camins (1991), Llum i gira-sols. Poesia jove (1994), Bon dia, poesia! (1996), Degotall de poemes (1997), Com el plomissol. Poemes i faules (1998), Pinzellades en vers (1998), Versos amics (1998), Serpentines de versos (2000), Escaleta al vent (2002), Font de versos (2003), A compàs dels versos (2003), Concert de poesia (2004), El meu món de poesia (2011), Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any (2013), 46 poemes i 2 contes (2013), Poemes per a tot l’any (2013) i Bestiolari de Joana Raspall (2014).

A continuació us oferim un poema del llibre A compàs dels versos (2003):

M’agrada parlar

a compàs dels versos

i que m’escolteu

amorosament.

A través dels mots

és com s’agermanen

amb la fantasia

cor i pensament.

Hi podem forjar

un món només nostre,

un món que enamora,

de tan diferent