Marta Pessarrodona

Marta Pessarrodona (1941) és poetessa, traductora, assagista i narradora.

Ha publicat els poemaris Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), Berlin suite (1985), Homenatge a Walter Benjamin (1988), Tria de poemes (1994), L’amor a Barcelona (1998) i Poemes 1969-2007 (2007) i Animals i plantes (2010), així com els assaigs Barcelona, una nova ciutat europea (1995), Maria Aurèlia Capmany (1996), Frederica Montseny (1998), Això guixa. Homenatge a Joan Oliver/Pere Quart (1999), Mercè Rodoreda (2003), Mercè Rodoreda i el seu temps (2005), Caterina Albert (2005), El segle de les dones (2002), Donasses (2006),  França 1939. La cultura catalana exiliada (2010), L’exili violeta (2010), Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury (2013) i Jacint Verdaguer. Una biografia (2016), entre d’altres. A més, és autora dels volums de narracions Nessa: narracions (1988), Fauna (1994), Ever More (ficcions) (1999) i (Quasi) tots els contes (2011).

A continuació us oferim el poema «Afer», inclòs al llibre Poemes 1969-2007 (2007):

Podia haver estat

una meravellosa follia,

quan ja fa temps que sé 

que la fidelitat mustia.

Tot d’una, m’ha trasbalsat

la por a la força dels febles,

i he recordat massa bé

d’altres moments, d’altres reptes.

Surts novament als meus versos:

era això el que volies;

per bé o per mal, les històries

són sempre irrepetibles.