Escola Valenciana insisteix en què no es tanque cap escola pública

• L’entitat cívica demana que no hi haja tancaments d’unitats ni a zones rurals ni a zones urbanes.

• L’Administració ha de garantir un model educatiu inspirat en la legislació democràtica.

  L’entitat cívica ha fet una valoració de l’arranjament escolar després d’haver fet balanç entre creacions, habilitacions i supressions d’unitats del mapa escolar al llarg de tot el territori del País Valencià. El resultat d’aquesta operació és favorable al desenvolupament d’una escola pública dotada de recursos, tanmateix, Escola Valenciana ha volgut fer algunes matisacions.

  En primer lloc, Escola Valenciana critica el tancament d’escoles rurals i demana el manteniment d’aquests centres en el mapa escolar, perquè «no hi haja cap zona amb supressions d’instal·lacions educatives públiques. Es poden mantindre sota la denominació “en no funcionament”, però sense fer-les desaparéixer, atès que pensem que les zones rurals són importants i cal dinamitzar-les des de les nostres escoles», ha exposat la portaveu de la Comissió d’Educació d’Escola Valenciana, Mireia Soriano. Escola Valenciana proposa, d’una banda, un seguiment més acurat d’inspecció educativa de la minva d’escolarització i, d’altra banda, planteja la necessitat de comunicar a les comissions d’escolarització una bateria de criteris que redistribuïsquen l’alumnat de la manera més equitativa possible i, així, s’evita la formació de guetos en el sector públic.

  A més, l’entitat cívica ha felicitat «la decisió de rescindir els concerts en Batxillerat», tot i que considera que «no serà suficient sense la supressió a l’etapa d’ensenyament obligatori. Potser així evitarem tancar cap unitat o cap escola pública per falta de matrícula, de la qual és responsable el govern triat per gestionar els diners i el patrimoni públic», segons ha comentat la portaveu d’Escola Valenciana, en un comunicat.

  De forma semblant, Escola Valenciana considera que no s’hauria d’obrir o renovar cap concert amb centres privats que no complisquen els principis que regeixen l’escola pública, als quals s’han de comprometre en base del concert establit. Les escoles privades concertades no poden tindre un projecte educatiu ni ideari excloent de tipus polític o religiós, com és el cas dels centres que separen per sexes. El model educatiu actual està regulat per lleis democràtiques, com la Constitució espanyola i, alguns centres privats sostinguts amb fons públics infringeixen aquet marc normatiu: són segregacionistes, adoctrinaris i sectaris. A tall de síntesi: «L’escola pública és inclusiva, és l’escola que inclou a totes i a tots, és la que ofereix qualitat educativa des del respecte de les creences religioses i ideològiques, tanmateix, la religió de cadascú és privada i no s’ha de subvencionar amb fons públics.»

  Escola Valenciana ha insistit en què la legislació vigent estableix que l’oferta majoritària a l’ensenyament ha de ser pública, i allà on no hi arribe aquesta, aleshores es concertaran centres educatius. «Aquest manament s’ha capgirat d’ençà anteriors legislatures. És per això que es fa necessària una campanya institucional per recuperar el prestigi i la dignificació de l’escola pública tan maltractada pels governs predecessors», en paraules de Mireia Soriano.

  En un altre ordre de coses, l’entitat cívica ha al·ludit a la responsabilitat que té el Parlament espanyol actual amb la continuïtat de la LOMCE. La llei Wert és rebutjada de forma unànime pel conjunt de les comunitats educatives i, entre les conseqüències nocives per a l’educació pública d’aquesta llei injusta, es troba que afavoreix les grans empreses educatives vinculades, sobretot, a l’església catòlica. Per tant, urgeix la derogació de la LOMCE per recuperar la dignitat de l’escola pública, de qualitat i en valencià.

  
  La Federació d’Associacions per la Llengua responsabilitza els anteriors governs dels PP de la gestió política de l’ajust escolar per no ser imparcial amb la llei en la mà i la catalogació de les unitats, que fa que es tanquen línies a l’escola pública i en cresquen a la concertada. L’anterior inspecció educativa té molt a veure en aquesta desestabilització del mapa d’oferta d’escolarització. «No és coherent i no es pot tolerar que en trams educatius no obligatoris, com l’Educació infantil i el Batxillerat, es produïsca una pèrdua d’unitats en la pública, malgrat ser gratuïts, i es mantinguen en la concertada i, a més, subvencionats», segons ha declarat Mireia Soriano.

  Per acabar, Escola Valenciana ha versat sobre la finalitat dels serveis públics: «Una Administració Pública ha de pensar en el servei públic i el benefici per a la ciutadania, més que en rendibilitat econòmica. El benefici som nosaltres: la nostra salut; la nostra educació que ens fa millors persones, més crítics, més lliures; la nostra seguretat de no caure en l’exclusió social, per falta de recursos econòmics. No entendrem les supressions d’unitats a les escoles rurals ni el seu tancament, per qüestions merament econòmiques. La sostenibilitat ha de passar per la protecció i la qualitat de vida per a unes poblacions que sense escola poden desaparéixer. I això també és responsabilitat política de qui ens governa.»