Les Unitats per l’Educació Multilingüe i Escola Valenciana denuncien amb un informe la deriva ideològica de la política lingüística educativa

L’estudi reclama un pla per reforçar el valencià a tot el territori

Escola Valenciana i les Unitats per l’Educació Multilingüe de les Universitats de València i Alacant, han presentat un informe que denuncia l’impacte devastador de la Llei 1/2024, la mal anomenada ‘llei de llibertat educativa’, en l’ensenyament en valencià, i la deriva ideològica de la política lingüística educativa. 

L’acte, celebrat a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, ha reunit representants polítics i socials vinculats a la comunitat educativa compromesos amb una educació que respecte la nostra llengua i cultura.

Segons l’informe, elaborat per Jordi Antolí i Alícia Martí i que es pot descarregar a través del web d’Escola Valenciana, els efectes de la Llei 1/2024 són clarament perjudicials per a l’ensenyament del valencià, especialment en les zones de predomini castellà, amb més exempcions del valencià, un retrocés en el temps d’exposició a la llengua i una afectació de la cohesió social.

Rosanna Martínez, presidenta d’Escola Valenciana, ha estat rotunda: “Aquesta llei no és llibertat, és una trampa. És una estratègia per minvar el valencià, una aberració sociolingüística que posa en perill la supervivència de la nostra llengua i les nostres institucions”. “No podem permetre que ens roben el futur de la llengua i ens imposen un model excloent i uniformador. Exigim un model educatiu que cohesione, respecte la diversitat lingüística i cultural i que aposte pel valencià com a eina de cohesió i progrés social”, ha exclamat.

L’informe, a més, aporta evidències objectives que demostren que la Llei 1/2024 no fa més que generar desigualtat entre territoris i centres educatius. Segons aquest, la comunitat educativa ha demostrat sobradament la seua capacitat per gestionar l’activitat docent i adaptar els recursos al context sociolingüístic de cada centre. Per això, consideren inadmissible qualsevol intromissió administrativa que limite aquesta autonomia i denuncien que la consulta sobre la llengua base va ser una mesura populista, innecessària i ideològicament esbiaixada que ha obstaculitzat desproporcionadament l’organització dels centres educatius.

Les entitats reclamen un pla estratègic per reforçar el valencià a les comarques de predomini castellà i evitar la disgregació idiomàtica, especialment al migjorn valencià. Segons l’anàlisi, l’aplicació de la llei ha discriminat les famílies de zones de Predomini Lingüístic Castellà que havien sol·licitat ensenyament en valencià.

Tot i les dificultats imposades per la llei, l’informe també revela símptomes d’esperança. Famílies de ciutats mitjanes i grans com Vila-real, Gandia, Alcoi, Torrent i Sagunt han exigit públicament una educació en valencià, amb una demanda creixent de centres que oferisquen ensenyament en la nostra llengua.

En aquest sentit, des d’Escola Valenciana, insten la Conselleria d’Educació a parar aquesta ofensiva contra la llengua i adoptar un pla estratègic per garantir l’ensenyament en valencià a totes les comarques, incloent-hi els centres privats-concertats, que fins ara han estat refractaris a oferir línies en valencià.

“La defensa del valencià passa per l’educació. No deixarem que ens desmantellen la nostra llengua a les aules. Farem front a aquesta llei, perquè el futur de la nostra llengua està en joc”, ha conclòs Rosanna Martínez, en un contundent missatge de resistència i lluita per la preservació del valencià en el sistema educatiu.