Manifest Trobades 2025

Volem començar aquest Manifest de les Trobades d’Escola Valenciana 2025 mostrant la nostra solidaritat i el nostre suport a totes les persones que han patit les desastroses conseqüències de la DANA del passat 29 d’octubre. Ens urgeix la recuperació i reconstrucció de moltes famílies i de molts pobles a les nostres comarques de la Ribera, la Plana d’Utiel-Requena, el Camp de Túria, els Serrans i l’Horta Sud. És impossible recuperar les 232 vides segades i les que encara estan per vindre. Qui ens governa no va tindre cap pressa per protegir-nos de la barrancada que se’ns venia al damunt. Tardaren a avisar-nos, han tardat a gestionar la recuperació dels danys soferts per les famílies i els pobles, però, tanmateix, sí que s’han afanyat a accelerar la votació de les famílies sobre la tria de la llengua base de l’ensenyament de l’alumnat als centres educatius. 

El nostre lema d’enguany diu: En valencià, llliures i amb orgull.  EN VALENCIÀ, perquè si alguna cosa ens fa diferents de la resta dels pobles de l’estat és la manera de dir Bon dia! El valencià és la llengua que ens identifica i ens fa diferents, perquè és la nostra llengua, l’eix vertebrador de la nostra cultura; perquè la nostra identitat comença amb la llengua amb què interpretem el món, perquè és una llengua rica que ha donat insignes autors, des d’Isabel de Villena fins a Isabel-Clara Simó, i moltes i molts d’altres.

La nostra llengua, amb diverses varietats dialectals, és la desena de les vint-i-quatre que es parlen a la Unió Europea i és parlada per deu milions de persones. Volem pensar, llegir, escriure i viure en valencià. Això no treu que vulguem també conèixer-ne d’altres, de llengües, tantes com siga possible; és absolutament conegut i acceptat que el coneixement de llengües amplia exponencialment la capacitat i la facilitat d’adquirir altres coneixements. Les poques avaluacions que s’han fet i estan publicades han demostrat que l’alumnat que estudia en valencià obté millors resultats en llengües, però també en la resta de disciplines.

I, a més, el nostre govern té l’obligació d’aplicar la LUEV en l’ús social i a l’ensenyament i no actuar amb indiferència i, el que és pitjor, escampar l’odi cap al valencià, que és com estan actuant des que han pres possessió i insisteixen, de bell nou, a atiar el conflicte lingüístic.

A més a més, LLIURES! Ens volem lliures en tots els sentits, també d’escollir els coneixements que volem assolir i la llengua en què volem aprendre: no repetirem el que ja hem dit abans.

Volem també que les nostres filles i fills no es troben camins tancats, horitzons obscurs i dificultats afegides. Volem ser lliures per dir que volem que coneguen en igualtat de condicions el valencià i el castellà. LA LLENGUA NO ES TOCA!

Tant de bo el nefast govern valencià s’haguera donat tanta pressa a protegir-nos de la barrancada com se la va donar per imposar el que en diuen ley de libertad educativa, feta tota ella per anorrear al màxim la llengua pròpia. Exigim el dret a matricular les nostres filles i fills en l’ensenyament en valencià. I triar “Sí a la Llengua”.

El lema acaba dient AMB ORGULL: orgull de ser valencianes i valencians, orgull conscient de formar part d’un poble del qual ens sentim orgulloses i orgullosos; dels nostres costums, de la nostra història, del nostre mode de vida, de la nostra identitat, i per tant, de la nostra llengua i cultura, conscients que cal preservar-les de totes les agressions que les volen diluir, i de l’important paper que teniu les nostres famílies en aquesta preservació. Per això, volem que les famílies puguen decidir com volem ser, com volem viure i com volem aprendre: lliures i en valencià. Aquest és el nostre orgull, que no menysté res ni ningú, ni molt menys cap altra llengua ni cap altra cultura.

Som un poble resilient. Hem ressorgit una i altra vegada del foc i del fang. Ens tornarem a recuperar de la desfeta de la DANA. Però allò IMPORTANT és seguir caminant sense perdre la identitat.

Volem que aquestes Trobades siguen un any més una eina d’agermanament, no d’imposició; d’encontre, no d’enfrontament; d’enriquiment, no pas d’anorreament de la nostra llengua, la nostra cultura i de tot allò que ens cohesiona com a poble.

EN VALENCIÀ, LLIURES I AMB ORGULL!