Escola Valenciana: «Un pas clau per normalitzar el valencià és incloure la competència lingüística en la nova llei de la funció pública»

• Escola Valenciana demana al Govern valencià que incloga la plena capacitació lingüística com a requisit per a accedir a la funció pública abans que acabe 2018.

Escola Valenciana defensa la incorporació de la plena competència en valencià, amb caràcter previ a les oposicions, a tots els treballadors i totes les treballadores de les administracions públiques, siguen empleats o empleades de l’Estat espanyol o de la Generalitat Valenciana.

Concentració d’Escola Valenciana davant de les Corts per demanar al Govern valencià la introducció de la plena competència lingüística.

Aquesta proposta històrica, que l’entitat cívica demana al Govern valencià des de fa més de 30 anys, implica que totes les persones que vulguen treballar en les administracions públiques valencianes hauran de tindre coneixements de valencià. La catalogació dels llocs de treball que desenvolupen determinarà el nivell de coneixements que caldrà. Aquesta decisió és fàcil tenint en compte que un 70% dels funcionaris tenen coneixements de valencià i estan capacitats.

Taula redona ‘Parlem de drets lingüístics. L’ús del valencià a l’administració pública’, organitzada per Escola Valenciana a La Nau – Universitat de València en juliol de 2016.

«És estrany demanar que les funcionàries i els funcionaris tinguen competència en valencià i en castellà, les dues llengües oficials del País Valencià, per exercir el seu treball?», es pregunta el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, i afig: «Enguany, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià complirà 35 anys i la nostra llengua encara no gaudeix d’una situació de normalitat. Cal una empenta per potenciar el valencià en l’àmbit administratiu, cal introduir la plena capacitació lingüística per contribuir a la normalització del valencià». Escola Valenciana ha sol·licitat una entrevista amb el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, per tractar aquest tema.

El portaveu d’Escola Valenciana opina que «el coneixement de valencià està lligat al bon servei», per la qual cosa, «els treballadors i les treballadores que no són competents en valencià no garanteixen el dret de la ciutadania de ser atesa en els dos idiomes oficials.» En aquest sentit, l’entitat ha recordat que «aquestes vulneracions de drets no passarien en un país que tinguera les dues llengües oficials normalitzades, a més de comptar amb mitjans de comunicació íntegrament en valencià i que la competència lingüística del funcionariat estiguera regulada a través del requisit lingüístic. No té trellat i no pot ser compatible treballar en les administracions públiques valencianes i desconéixer una de les dues llengües.» Escola Valenciana ha plantejat el coneixement de llengua com una oportunitat: «En un món globalitzat saber llengües és equivalent a ser competent.»

Amb tot, Escola Valenciana ha citat el context social de la capital europea: el 63% dels habitants de Brussel·les tenen el francés com a llengua primerenca i un 88% en té coneixements elementals. En canvi, el neerlandés el parlen com a primer idioma vora el 20% de brussel·leses i brussel·lesos. Segons aquesta enquesta del Centre d’Informació, Documentació i Investigació sobre Brussel·les feta en 2011, els habitants de la tercera regió belga són bilingües. El neerlandés i el francés són cooficials, igual que el castellà i el valencià al País Valencià, i cap belga es qüestiona el domini de les dues llengües per desenvolupar el treball de funcionari.

L’acord històric

Escola Valenciana demana que al llarg de 2018 es reflectisca en la llei de la funció pública l’acord sindical, signat el 27 de desembre de 2016 a La Nau de la Universitat de València per Intersindical Valenciana, CCOO i UGT. En gener de 2017, els tres sindicats van presentar aquest pacte a la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Gabriela Bravo, i al conseller d’Educació, Vicent Marzà.

Aquest acord històric estableix la competència lingüística que ha d’acreditar el personal al servei de les administracions públiques valencianes, inclou exempcions no definitives en l’àmbit de la sanitat i un any de transitorietat per acreditar-ne la capacitació. L’entitat cívica donà suport a les nou bases que conformen el consens entre els tres sindicats i ha comparat aquest pacte sindical amb el «cabdal compromís que es va assolir l’any 1932 a Castelló per fixar el sistema ortogràfic comú a tot el País Valencià.»

La introducció de la plena competència lingüística com a condició indispensable per desenvolupar qualsevol lloc de treball dins de les administracions públiques suposa un «pas gegantí perquè el valencià gaudisca d’idèntiques condicions —a efectes pràctics— que el castellà. Vora el 70% del funcionariat té algun títol de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual cosa, no es parteix de zero», segons ha comentat el portaveu d’Escola Valenciana. «Ara li toca al Govern valencià moure fitxa: cal que regule en la Llei de la Funció Pública la competència lingüística com a requisit per a ser funcionari o funcionària. Sols així garantirem que el personal al servei de les administracions valencianes estiga capacitat en les dues llengües del nostre país», en paraules de Moreno.