Escola Valenciana homenatja a Carme Miquel en la Plaça del Llibre
L’homenatge a la mestra, escriptora, membre de l’AVL, lluitadora ferma i constant Carme Miquel va tindre lloc dijous 31 d’octubre a la Plaça del Llibre de València. Va ser conduït pel coordinador del Voluntariat pel Valencià, Vicent Font, i va comptar també amb la participació de Vicent Camp, Cristina Lucendo, Mercé Viana i Ferran Zurriaga.
Font, en nom d’Escola Valenciana, va donar les gràcies a Roser Muñoz i Miquel, filla de Carme i a totes les persones que hi acudiren a l’acte i va explicar que “per a retre homenatge a Carme Miquel no es necessiten motius addicionals”.
Vicent Camps, en nom del Gabinet de Normalització de l’Ajuntament de València, va ser el primer en intervindre, amb la lectura de Ponts i més ponts, que Carme Miquel escrigué per al llibre 10 de 2. Juntament al llibre 10 de Dones, són els dos llibres que el Voluntariat pel Valencià ha editat i en els quals Carme Miquel ha participat.
A continuació Cristina Lucendo, regidora i mestra d’Alcàsser, va parlar com a companya d’escola, veïnat i lluites, fent referència als espais i les empremtes de Carme Miquel que encara hui romanen al CEIP 9 d’Octubre.
Per la seua part, la pedagoga, escriptora i amiga de Carme, Mercé Viana, va fer, des de l’emoció, un complet recorregut per l’obra literària de l’homenatjada: des dels llibres que hagueren de fer per iniciar l’ensenyament en valencià, passant pels llibres per infants i joves, fins a les novel·les per persones adultes.
El mestre i historiador Ferran Zurriaga va relatar el recorregut professional de Carme, així com les seues inquietuds pedagògiques, les quals trobaren acollida en el Moviment de Renovació Pedagògica Freinet, veritable espai de formació, on compartir les experiències que aplicaven a l’escola.
L’acte el van tancar les intervencions de Carmen Roig i Anna Ferrís. Roig, alumna de Carme Miquel a l’escola Lope de Vega de Torrent, va compartir amb els assistents els seus records d’aquella mestra jove, bonica i dolça que li va fer veure que la llengua que ella parlava a casa també es podia escriure. En darrer lloc, la mestra Anna Ferrís, va explicar com es conegueren gràcies a les atencions que Carme li va oferir quan estava fent un estudi dels riuraus, sent l’inici d’una estima mútua. I, amb un nuc a la gola, va llegir el poema que Dolors Ibáñez li ha dedicat a Carme i que acaba així:
Un privilegi haver compartit amb tu trajecte i vida, estima i coneixença.
Gràcies per ser, per existir, per donar-te.
Sense tu, nosaltres i el País seríem altres.
