Escola Valenciana guardona Com sona l’ESO, Maria Conca i el Misteri d’Elx en ‘La Nit de la Sembra’

· El Centre de Congressos d’Elx va acollir el lliurament de premis

· Natàlia Bravo, Esclafit Teatre i Carles Cano van amenitzar l’acte

La ciutat d’Elx, el far de la valencianitat al sud, va ser testimoni aquest 22 de febrer de la XVII Nit d’Escola Valenciana, l’esdeveniment que organitza l’entitat cívica i en el qual lliura els seus guardons a persones i col·lectius que treballen per la normalització de la nostra llengua en diversos àmbits. Enguany, Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua guardona el projecte Com sona l’ESO, Maria Conca i el Misteri d’Elx.

En paraula del president d’Escola Valenciana Natxo Badenes, aquests guardons “ens donen l’oportunitat de reconéixer la tasca que dia rere dia fan persones i entitats per afavorir la salut de la nostra llengua”. “Aquestes persones són peces clau per a la nostra arquitectura humana, són elements essencials per a la construcció del nostre país”, ha seguit.

També ha destacat “la sort d’estar envoltats de mestres sabudes i sabuts, de persones i com Maria Conca, a qui hem lliurat el Guardó ‘Josep Vicent Garcia’, i projectes Com Sona l’ESO, que ha rebut el Guardó a l’Ús Social, han dedicat la seua existència a sembrar la llavor de la llengua”. El president de l’entitat Natxo Badenes ha emfatitzat el fet que “han ensenyat les xiquetes i els xiquets a estimar el valencià a través de la literatura, de la música, de la curiositat i el descobriment, aprenent a pensar”.

La Federació ha remarcat la diversitat cultural i lingüística del País Valencià. “Davant els atacs a la convivència, hui a Elx reivindiquem aquesta diversitat que ha fet que el sud haja estat sempre a l’avantguarda de l’ensenyament en valencià”. Una diversitat que també “ha de servir per a construir ponts de convivència entre les comunitats lingüístiques que ostenten la condició de cooficials, a través la interactuació i el coneixement mutu”. L’entitat ha insistit que la llei incloga la capacitació en valencià com una eina indispensable dels treballadors i treballadores de l’administració pública. Per això, “Volem que abans que acabe 2020 els professionals i les professionals de les administracions públiques posseïsquen la capacitació d’exercir les seues competències, per igual, en les dues llengües cooficials. Les nostres administracions no poden ser l’origen de discriminacions ni d’exclusions, ni, encara menys, castigar el desig de viure en valencià, que és un dret legítim. Per això, durant el mes de març iniciarem una ronda de reunions amb els partits polítics amb representació a les Corts Valencianes i el president de la Generalitat Valenciana”, ha dit Badenes.

A l’acte han acudit representants institucionals i personalitats del món social, cultural, polític i educatiu valencià. També el vicepresident segon del Consell, secretaries autonòmiques i direccions generals de la Generalitat Valenciana, diputades i diputats a les Corts Valencianes, diputades i diputats provincials, membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, adjunta primera de la Sindicatura de Greuges, regidores i regidors de l’Ajuntament d’Elx, representants de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i de la Universitat d’Alacant, representants de sindicats, partits polítics, editorials, entitats culturals valencianes, catalanes, balears, nord-catalanes i Amigues i Amics d’Escola Valenciana.

Trobades 2020: Arrels de vida, llavors de futur

Escola Valenciana ha recordat els forts lligams de l’entitat amb Elx. Ciutat que va acollir a principis dels 80 la Festa de la Primavera, el precedent més antic de les actuals Trobades d’Escoles en Valencià.

Les festes per la llengua tindran enguany a eslògan “Arrels de vida, llavors de futur”, un lema que ens recorda al Camp d’Elx, amb el seu entorn d’extensa i valuosíssima terra fèrtil. Amb les Trobades 2020, Escola Valenciana retrà homenatge a la mestra i política Empar Navarro i Giner, per a mantindre viva la memòria d’aquelles persones que han contribuït a la recuperació de la nostra llengua i la dignificació de la nostra cultura. Mestres en una època pròdiga en debats d’idees, en transformacions polítiques, en reivindicacions exigides per la misèria i les desigualtats, en models educatius en pugna, el més innovador reclamant ser l’avantguarda de les petites i grans revolucions quotidianes.