Joan Cortés: «Parlar valencià millora el servei d’atenció a pacients»
●La plena capacitació lingüística en totes les administracions públiques suposa una mesura urgent per assolir la igualtat lingüística.
●El respecte dels drets lingüístics de la ciutadania comença en l’atenció als pacients en les dues llengües oficials del País Valencià.
Les reaccions d’Escola Valenciana arran de les polèmiques declaracions de la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, no s’han fet d’esperar. L’entitat cívica ha reivindicat «el dret de la ciutadania a ser atesa en valencià com una necessitat lligada al bon servei mèdic».
Incorporar la plena capacitació lingüística, com a condició indispensable per treballar en les administracions públiques en general i en l’administració sanitària en particular, suposa una mesura urgent per assolir la igualtat lingüística i respectar els drets de la ciutadania de ser atesa en valencià. El vicepresident d’Escola Valenciana, Joan Cortés, ha declarat: «Els pocs professionals que s’excusen en la dificultat d’entendre els seus pacients, siga per motius lingüístics o siga per motius culturals, religiosos o ètnics, per tal de negar-los l’atenció mèdica o sanitària, no sols vulneren els drets lingüístics d’aquestes persones, que estan malaltes o requereixen atenció especialitzada, sinó el codi ètic que els ha d’inspirar i guiar, l’Estatut Bàsic de l’empleat públic, la Llei d’ús i ensenyament del valencià —LUEV—, l’Estatut d’Autonomia, la pròpia Constitució espanyola…».
Per a Escola Valenciana la llengua dels pacients «no es pot considerar una interferència que complique el treball del personal sanitari o dels equips mèdics sinó, ben al contrari, la llengua és una oportunitat per oferir una atenció personalitzada i eficaç que repercuteix en el benestar dels usuaris».
Joan Cortés ha exposat que «l’empatia i la conversa instrumental són eines tan importants com les anàlisis clíniques, l’historial dels malalts i de les malaltes o els consells sobre els costums de vida». En aquest sentit, Cortés ha definit la conversa com a «vehicle de comunicació inqüestionable per buscar l’evidència que s’oculta darrere dels símptomes. Encara més, en els casos referits a les malalties cròniques o associades a pacients d’edat, constitueix una manera eficaç d’interpretar els hàbits per tractar de millorar les seues condicions de vida». Amb l’objectiu de «millorar el servei d’atenció a pacients, la comunicació en la llengua de les usuàries i els usuaris dels centres de salut hauria de motivar l’interés del personal sanitari i de l’administració sanitària per adquirir el coneixement de les llengües oficials».
