Montserrat Roig

Montserrat Roig (1946-1991) fou escriptora i periodista.

Va escriure una desena d’assajos sobre feminisme i memòria històrica, l’obra de teatre Reivindicació de la senyora Clito Mestres (1992), les novel·les Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (1976), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987), i les obres de narrativa breu Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen (1971), El cant de la joventut (1989), De finestres, balcons i galeries (1989) i Breu història sentimental i altres contes (1995), entre d’altres.

A continuació us oferim un fragment de la novel·la L’hora violeta (1980):

La mar, brava, colpeja les roques. L’escuma s’enlaira i llepa amb fúria la sorra. La dona del pescador, que porta una bata de quadrets i xarxa al cap, mira amb insistència cap al far, cap a la Mola. El temps s’ha regirat de mala manera i l’home no torna. Sento com la dona del pescador explica a una estrangera que la barca era petita encara que forta. L’estrangera no sap què dir-li, la consola i veig que procura preparar-la per a la resignació. Uns altres estrangers, indiferents, suquen pa dins d’uns enormes bols de llet. […]